La ruïna econòmica de Fel Faixedas: "Vaig deixar-hi molts diners enterrats"

En el món dels famosos catalans hi ha una llegenda: si surts a TV3 estàs forrat. Existeix certa convicció que TV3 paga molt bé, però això no és del tot cert. Només serveix per als treballadors fixos de la casa, que cobren 16 pagues anuals, diversos plusos i tenen el futur assegurat, o per a les grans productores que negocien contractes milionaris. Però hi ha famosos que facturen per una tertúlia o una col·laboració i això no els treu de pobres. Necessiten una altra feina. TV3 els dona visibilitat. Un exemple és Fel Faixedas, actor de 55 anys, molt popular gràcies a TV3 des que va triomfar amb Teatre de Guerrilla.

Com a grup ja no existeix. Aquell trio de teatre d'humor integrat per Fel Faixedas, Carles Xuriguera i Quim Masferrer va acabar sent un duo que ni tan sols es diu Teatre de Guerrilla. Van fer-se molt famosos a TV3 a programes com Fent amics de Sergi Mas, El club d'Albert Om o Caçadors de bolets. Faixedas ara cobra molt per fer de tertulià de TV3? Apareix al programa Onze d'Esport3 i per anar-hi cada setmana durant tota la temporada rep 2.250 euros. Dividits per 11 mesos. Són 200 euros al mes. Amb factura. No tothom que surt a TV3 està forrat. Fel Faixedas ha parlat en una entrevista al diari Ara del seu pitjor moment econòmic i va ser culpa de la CCMA: va quedar-se sense res.

Faixedas era peixater fins que qui va picar l'ham va ser ell: el va picar el cuc del teatre. Però no sempre ha pogut viure d'això. Una temporada va confiar en una promesa de Catalunya Ràdio, que els va oferir presentar un programa i al final els van dir que no. Es va quedar sense res i va perdre la casa. Arruïnat. No podien ni pagar la hipoteca, amb la seva dona i dues criatures. Drama. Fel Faixedas: "La direcció de Catalunya Ràdio ens promet un programa i a l'hora de la veritat, el dia 31 de juliol, ens deixen tirats, són nou mesos que ingresso zero. Només faig, un cop a la setmana a la ràdio, una secció d'esports, però que, com que jo estava tan fotut, no podia ni fer factures. Fins que, per tranquil·litat mental, vam decidir amb la meva dona donar les claus de la casa al banc i que se la quedessin. Començar de zero. Ja feia 8 anys que pagàvem la hipoteca i, per tant, hi vam deixar molts diners enterrats". Sense feina, sense casa i sense salut mental.

Del pou en va sortir anant a viure a la casa familiar dels avis i en va treure una lliçó: "Va ser una lliçó veure com la vida, en un moment, se't gira, no per culpa teva, sinó les circumstàncies que tu no controles, i amb dos fills. Vam viure tot allò amb molta tristesa, però a la vegada amb molta alegria, perquè havíem de dissimular davant dels nens que no estava passant res. Després vam anar de lloguer durant tres anys i quan volíem renovar el contracte, ens van triplicar el preu. Vam quedar-nos a la casa familiar i des de fa uns anys no paguem ni hipoteca ni lloguer". Potser per això el seu espectacle es diu Les mares. La família salva.