Ventura Pons era un cineasta tan estimat a Catalunya que quan va morir de manera sobtada aquest dilluns 8 de gener es van escriure les necrològiques sense advertir la causa de la mort. Tothom tenia ganes de lloar-lo, de recordar la seva pel·lícula favorita (Què t'hi jugues Mari Pili per tota una generació) o de destacar el seu enorme compromís i estima per la llengua, la cultura i la idiosincràsia catalanes. Es va acomiadar del cinema per la porta gran: dirigint el seu primer musical Be happy!. Un tancament daurat per a una carrera coherent i amb grans èxits. El film és de l'any 2018. Es feia estrany que ja no hi hagués la pel·lícula de cada any del Ventura. En 40 anys en va dirigir trenta-tres. Tot un rècord.
La imatge de la foto és de les més recents, l'abril de 2023. El seu estat de salut era delicat des que l'any 2014 va caure amb la bici a Diagonal/Roger de Llúria i va picar de cap a terra. Va patir un traumatisme cranioencefàlic que li va provocar un vessament cerebral. L'accident de bicicleta el va dur a l'Institut Guttmann de Badalona, centre de referència mundial per a rehabilitació, on va estar-se poc temps. Patia algun problema d'equilibri, però no li va impedir seguir fent cinema. Ara ha transcendit la causa concreta de la seva mort. Va patir un tràgic accident domèstic: va ennuegar-se. Tenia 78 anys i no estava sol en el moment de l'accident al seu pis a la Dreta de l'Eixample. Una dolorosa pèrdua per a la Cultura catalana.
Ventura Pons no ha estat a temps de ser reconegut per l'Acadèmia de Cinema Espanyol potser perquè era un independentista desacomplexat. En una entrevista a La Vanguardia el setembre de 2017, poc abans del referèndum i amb motiu de l'estrena de la seva pel·lícula número 30, Sabates grosses, va recordar que Espanya no li donava Goyas ni el proposaven per competir als Oscar: "Els Oscars? Tot arribarà, però el premi és fer la pel·lícula. No em seleccionen per competir als Oscars, però tinc bona relació amb l'Acadèmia del Cinema Espanyol. M'han donat dos Goyas com a guionista. Com a director ja arribarà. No cal collar" deia foteta a un entrevistador meravellat. Sobre el referèndum de l''1-O que havia de votar-se en pocs dies Ventura Pons: "Soc ciutadà del món, però pel món em diuen català. Sempre he estat independentista. La Constitució del 1978 tenia bons propòsits, però ja el 1981 em vaig adonar que allò no anava amb mi. Soc demòcrata i aniré a votar l'1 d'octubre. Al meu balcó hi ha dues banderes amb el sí".
El periodista, precipitat i anticipat, li va preguntar pel seu epitafi. Com volia ser recordat? Ventura Pons: "Que se segueixin passant les meves pel·lícules. Són els meus fills, soc pare de família nombrosa. No he fet art sinó ofici. O et dediques a fer diners o fas alguna cosa que valgui la pena". El director va regalar aquest titular i el periodista va quedar meravellat. Grandiós Ventura.