La cimera hispanofrancesa entre els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron ja és en marxa a Barcelona. La tria de la capital de Catalunya per part de l'executiu espanyol ha estat fortament criticada pel sector independentista, que ha demostrat el seu rebuig mobilitzant-se a l'avinguda de Maria Cristina, als peus de Montjuïc. La intenció de La Moncloa sembla clara: certificar la fi del procés, aprofitant el clima de divisió en les files sobiranistes. La rèplica, però, ha tractat de recuperar allò que tant s'enyorava: la unitat. Un esforç que ha donat els seus fruits, tot i que hi hagi ferides que continuen obertes. Això sí, és un pas. El que passi en el futur només depèn d'aquest moviment.
La reacció obeeix al que es considera com a una humiliació i una provocació en tota regla. Veure els dos mandataris dels països amb més interessos per continuar amb l'estatus quo passejant-se per Barcelona com si tal cosa és difícil d'acceptar sense aixecar la veu. Fer veure que ja no hi ha tensió, que han sotmès l'enemic, que tot s'ha acabat... Millor seria dir que els importa un rave, la veritat. La sensibilitat espanyola pel conflicte amb Catalunya és la del pedregar. Veure milers de ciutadans omplint carrers i places és anecdòtic, aquí impera el "por mis coj****", i punt. I actuen com a tal, fins i tot en els detalls més petits i suposadament insignificants. Per exemple, en l'expedició d'acreditacions a les desenes de periodistes que cobriran la reunió Sánchez-Macron.
L'organització de la cimera ignora el català a Barcelona
Un periodista de Catalunya Ràdio, Quim OIivares, ho explica en primera persona. Ha viscut un acte indignant quan recollia la targeta que li permet accedir a la cimera. Un atropellament lingüístic. Olivares, coordinador a la ràdio pública i especialista en política internacional, ha vist com les autoritats espanyoles li canviaven el nom de manera arbitrària i injustificada. No hi ha excuses, perquè resulta que en Quim té EL DOCUMENTO que acredita, aquí, a Zamora i a Guinea Equatorial que el seu nom és el seu nom, i no cap altre. Recorda allò de Josep Lluís Carod Rovira en un programa de TVE, quan un estudiant de Valladolid li castellanitzava el nom: "Yo me llamo Josep Lluís, aquí y en la China Popular y en la otra". A Olivares li passa el mateix. Però clar, què pots esperar quan la targeteta dels nassos ni tan sols inclou una referència a la llengua on es celebra la cimera. Només el castellà i el francès. Ni cortesia, ni fraternité.
El periodista Quim Olivares denuncia un atropellament lingüístic amb el seu nom
Què posa l'acreditació del company de Catalunya Ràdio? Una cosa tan senzilla com "Joaquín Olivares". Ah, potser és una errada, un funcionari que anava massa ràpid picant noms... No cola. Olivares és contundent: "La típica sensibilitat. El meu nom no és aquest. (I per si hi ha algun dubte al meu DNI hi diu Joaquim)". En català i en document oficial espanyol, no hi ha possibilitat d'errada. Indignant. Per coses com aquestes potser et quedes sense fer un tràmit important a l'administració o entrar en un país estranger, com per exemple els EUA. No respecten res. Sí, sembla una provocació, com rebla la xarxa. No hi ha més lectures.
La típica sensibilitat. Acreditació a la cimera hispanofrancesa de Barcelona. El meu nom no és aquest. (I per si hi ha algun dubte al meu DNI hi diu Joaquim) pic.twitter.com/DKMKDN02Bi
— Quim Olivares (@quimolivator) January 19, 2023
Més enllà de si l'independentisme te més o menys vots o capacitat de mobilització, el conflicte sempre existirà mentre passin aquestes coses (que passen SEMPRE).
— Pedrito (@pedrito_puig) January 19, 2023
Provocar és una actitud.
— Jordi Ballesteros 🎗 (@hospitabulis) January 19, 2023
Colonialisme de primer nivell
— Bernat (@bernatov) January 19, 2023
Si així volen reconstruir ponts, que truquin un altre equip d'enginyers. Això s'esfondrarà inevitablement.