Ser un dels millors escriptors que hi ha en aquest país no s'aconsegueix així com així. Evidentment, hi ha l'immens talent natural que hi ha al seu cap, però darrere Quim Monzó, hi ha hores i hores de feina, hores i hores de lectura i escriptura que l'han convertit en un dels autors de capçalera per a molts lectors.
Quim Monzó, amb Jordi Basté / @jordibaste
Però també, en el seu cas, hi ha hores i hores d'anar pels llocs ben atent, copsant tot el que passa al seu voltant, badant (verb meravellós) mentre va passejant amunt i avall i fixant-se en el que veu quan surt al carrer.
Sovint ho mostra als seus articles imperdibles a La Vanguardia, especialment únics són els textos que fa quan va a algun restaurant o local i se sorprèn amb un plat, amb la decoració o amb el que fan o deixen de fer els cambrers i els clients. Però també quan veu alguna cosa que li crida l'atenció on sigui, com al súper:
Però l'autor d'El perquè de tot plegat, Mil cretins o La magnitud de la tragèdia també es queda amb alguns detalls que troba, per exemple, en una porta del barri de Sant Antoni. Una porta on, a jutjar pel que hi han posat, la tragèdia que s'albira tindrà una magnitud considerable.
Monzó escriu: "Tensió al barri de Sant Antoni". I certament, la tensió es pot tallar amb un ganivet veient el que hi han enganxat en una porta d'on no pots apartar la mirada. Tot en ella és un quadre barroc. Les cortinetes blanques. El cartell groc amb la càmera de 'Zona videovigilada' i, especialment, tota la customització que n'han fet del vidre, ple de rètols i cartells de diferents mides amb missatges amenaçadors que no conviden precisament a prendre un te i unes pastetes en harmonia.
Quim Monzó / TV3
Els ha escrit un veí de la zona que n'està fins el capdamunt d'una conducta vandàlica molt peculiar. S'hi llegeixen, per exemple, amenaces que riu-te'n tu de Los Soprano o del cap de cavall al llit a El Padrino: "Deja de poner líquido de alquitrán y líquido marrón tóxico en la puerta. Deja de rajar las baldosas del ayuntamiento de la puerta".
O un altre: "Aviso a la Guardia Urbana". O un que sona a se va a habé un follón que no sabe ni donde s'ha metío: "Hay una mujer que trabaja en la Avenida Mistral y viene todas las mañanas. No para de rajar las baldosas que son del ayuntamiento. Como siga rompiendo las baldosas se va a meter en un lío muy gordo". I l'últim: "El día que rompas algo de las puertas o candados, o pongas hojas con aceite serás denunciada".
Tensió al barri de Sant Antoni pic.twitter.com/ODJ4GUKTWf
— Quim Monzó (@QuimMonzo) December 7, 2021
Ni Luca Brasi sonava tan implacable. La xarxa s'hi ha abonat en zero coma:
Volem una camara 24/7
— Lord Faker (@lofakeresdolent) December 7, 2021
Marededéusinyó! 🤦🏻♀️
— Krmeta (@ribi_1) December 7, 2021
La penya està molt fotuda...
— Cipollino Butzemann (@kituslondon) December 7, 2021
A aquesta porta només li falta l'enganxina de "Bebé a bordo".
— Daniel Amorós (@D__Amoros) December 7, 2021
Doncs jo li donaria un premi a aquesta dona per la imaginació demostrada en els seus atacs...
— Alexis\★/Tudela (@alexistudela) December 7, 2021
Aquí hi ha un conte.
— Lourdes Barceló (@LourdesBarcel) December 7, 2021
Com diu aquest darrer usuari, aquí darrere hi ha una història. Frisem per veure si Monzó escriu algun conte en algun dels seus reculls futurs que es tituli 'La porta'.
Però per si no fos suficient, queda la cirereta del pastís, imperceptible a primer cop d'ull, però igualment necessària per configurar la porta més surrealista del barri: les estampetes del segle passat plenes de verges i un adhesiu on s'hi llegeix: "Yo amo a mi perro. Nunca lo abandonaré".
Insuperable.
Per cert, si Monzó torna aviat a passejar per davant d'aquesta porta, demanem que ens informi de com està el pati sobre el tema de rajar las baldosas.