L'alcaldessa de Barcelona és una activa usuària de les xarxes socials. Les domina totes elles. Que si Youtube, que si Instagram o Facebook... fins i tot fa 'cameos' a Tik Tok, si cal. També, evidentment, fa servir Twitter. I des de fa 11 anys, quan encara no era regidora de la capital de Catalunya. És una experta. O era, millor dit, perquè la seva relació amb l'ocellet té les hores comptades. La tarda-vespre del diumenge el món virtual es va paralitzar per uns minuts, en saber-se que Ada Colau ho deixa. Arrivederci, Twitter, escrivia. Una carta de comiat oferia els motius d'aquesta decisió, de la que podem extreure una conclusió: sense crítiques viu millor. I aquesta plataforma és un camp de mines immens: cada paraula és examinada amb lupa, et poden picar el crostó i, en el pitjor dels casos, has de suportar més d'un usuari passat de voltes. Bé, és el que li passa a tothom, oi? La suma de tot plegat li resta a Colau: per tant, tanca la paradeta indefinidament. El comiat és un petit drama, tot i que té un parell de detalls si més no, curiosos.
tuit Ada Colau se'n va de Twitter
tuit carta comiat Ada Colau Twitter Català
Ada Colau / Instagram
Dos detalls que l'escriptor i columnista Quim Monzó ha descobert en un tres i no res. El retrat és sucós: just després del missatge i de l'epitafi tuitaire, Colau feia una darrera piulada dirigida als seus incondicionals. Un "ep, que foto el camp, però no em deixeu de seguir". Ni a Instagram, a Telegram o a Facebook. Entorns molt més controlats, alguns de més amables, com el primer. Instagram és el lloc del bon rotllo, del postureig, dels peus a la platja davant una posta de sol... tothom ho sap. Aquest és el primer detall que ha "sorprès" Monzó, que ho explica amb senzillesa plena d'ironia. "Deixar Twitter però no deixar Instagram". Vaaaja. El que passa, i que ha remarcat l'escriptor més tard, és que feia dies que la batllessa no rebia crítiques a Twitter, perquè havia activat una opció que limita (o capa, directament) els comentaris negatius: al seu compte només poden interactuar o les persones a les que ella segueixi (2.272 internautes, lluny del milió de seguidors que en té) o aquelles a les que hagi donat permís expressament. Total, que el nombre de fidels que es poden dirigir a ella hi cabrien tots en una localitat com Begur, i fins i tot hi sobraria espai. La resta, "ver, oir y callar". L'esforç de suportar critiques no sembla titànic, ni de bon tros.
Quim Monzó / ACN
Respectem, faltaria més, la decisió de cadascú respecte de les xarxes socials i de determinats comportaments abusius que es produeixen en aquests entorns. Però la coherència és un ben tan escàs...