Avui és dilluns. Des de fa unes setmanes, els dilluns a casa de molts catalans no són el mateix. Des de fa unes setmanes, els espectadors estem una mica orfes des que es va acabar la darrera temporada d'El Foraster a TV3. Comptem ja els dies que queden per tornar a veure Quim Masferrer voltant pel nostre país, descobrint indrets i racons meravellosos de la nostra geografia i sobretot, sobretot, coneixent molt bona gent, veïns i veïnes amb una història al darrera que ens faci emocionar, que ens desperti un somriure a la cara i que ens expliquin com són i què fan. Però aquest dilluns és menys dilluns perquè hem vist una imatge del bo d'en Quim que a molts de nosaltres ens reconforta. 

Quim Masferrer / TV3

Aquest dilluns és menys dilluns especialment pels culers. Perquè acabem de deixar enrera una setmana de traca, traca, traca i mocador, com diria l'amic Joan Maria Pou de RAC1. Acabem de deixar enrera uns dies on els que hem anat al Camp Nou, ens hem pessigat per comprovar que el que vèiem era de debò, els que hem anat a l'estadi del Barça hi hem sortit molt més feliços de com vam arribar. Perquè els dos darrers partits al temple blaugrana hem viscut moments irrepetibles, de llagrimeta, d'emocions a flor de pell, més ben dit, de gallina de piel, com diria Johan Cruyff. El més recent, la victòria aquest diumenge contra el Sevilla. Els de Xavi van a velocitat de creuer, no perden des de principis de desembre, no paren de guanyar i ja s'han situat segons en Lliga, quan fa uns mesos, quan va arribar el tècnic de Terrassa, anaven novens.

Pedri 

De responsables del bon estat de forma del Barça, n'hi ha molts. Però pocs jugadors encarnen l'eufòria culer tan bé com un menut jugador canari, que porta el 16 a l'esquena, que quan la pilota arriba a ell, s'atura el temps, i que quan marca, fa gols descomunals. Ho va fer al camp del Galatasaray, deixant per terra dos defenses rivals. I ho va tornar a fer ahir, ara amb el Sevilla, abans de marcar un gol estratosfèric. Ladies and gentleman, amb tots vostès: Pedri:

Quatre dies abans, els culers que vam anar al Camp Nou el vam omplir encara més. 91.553 persones vam viure en directe un partit històric, el partit femení amb més aficionats. El Barça - Madrid de tornada dels quarts de final de la Champions. Un partit memorable, emocionant, que sempre més quedarà en el nostre record. Una de les jugadores que hi va ser, i que va formar part activa, va ser una jugadora exquisida, amb un talent descomunal, que la remena com els àngels al mig del camp, al costat de la seva inseparable Alexia Putellas, i que va ser l'artífex de l'empat a dos. Ladies and gentleman, amb tots vostès, Aitana Bonmatí:

Després de viure una nit màgica al Camp Nou, la de Sant Pere de Ribes ho va celebrar anant al teatre. On? Al teatre Victòria de Barcelona, a veure el sensacional espectacle de Quim Masferrer, Bona gent. I després de la funció, dues persones que són precisament això, molt bona gent, es van trobar, saludar i xerrar. Una imatge sensacional de tots dos, floretes incloses i merescudes. Dos genis coincidint:

Animem a en Quim a que ara sigui ell, si l'agenda li ho permet, qui vagi a veure l'Aitana al Camp Nou a les semifinals de Champions contra el Wolsburg el 22 o 23 d'abril. Segur que gaudirà tant com l'Aitana al teatre.