Carmen Thyssen és avui una de les figures empresarials més influents del país gràcies a l'immens patrimoni artístic que gestiona. Resulta paradoxal que, malgrat el valor cultural que ha aportat a Espanya, la Casa Reial mai no hagi considerat atorgar-li un títol nobiliari. La seva vida, tanmateix, sempre ha estat marcada per un caràcter inconformista i una capacitat sorprenent per reinventar-se. Molt abans de convertir-se en col·leccionista, ja cridava l'atenció dels mitjans: el 1961 va decidir presentar-se a un certamen de bellesa i va aconseguir coronar-se com a Miss Catalunya gràcies a una barreja d'encant natural i un somriure inoblidable. Aquest seria només l'inici. Als pocs mesos, va guanyar també Miss Espanya i posteriorment Miss Europa. Fins i tot va arribar a competir a Miss Univers, on va assolir el tercer lloc. La seva trajectòria demostra que, des de molt jove, mai no es va conformar amb el previsible.
Però darrere de la brillantor d'aquests concursos hi ha una realitat que poques vegades surt a la llum. Aquest mateix cap de setmana, Miss Món 2025, celebrat a l'Índia, va quedar embolicat en polèmica per la renúncia de la representant anglesa, que va denunciar públicament que la seva participació no tenia a veure amb la seva preparació o el seu talent, sinó amb l'entreteniment masculí. La seva marxa va obrir un debat necessari.
Les declaracions d'aquesta jove han actuat com a detonant. Altres concursants, cansades de callar, han començat a compartir experiències similars. Rachel Gupta, per exemple, va renunciar a la seva corona el 2024 al·legant que, per a l'organització, “només importa els diners, no la integritat ni el benestar” de les participants. Un missatge dur que reflecteix un patró cada cop més evident.
Verónica Hidalgo denuncia la cara oculta del món de les Miss
A Espanya, Verónica Hidalgo s'ha atrevit a trencar el silenci al programa TardeAR, on va relatar episodis que, durant anys, havia preferit sepultar. Segons va explicar, el primer any de regnat és un torb: viatges constants, compromisos ininterromputs i una agenda que deixa poc marge per a la vida personal. Tanmateix, entre aquestes obligacions s'amagaven situacions que res tenien a veure amb el glamur que es ven al públic.
Hidalgo va recordar un episodi especialment revelador. En un dels seus escassos dies lliures, va rebre una trucada de l'organització demanant-li que es preparés per assistir a un “sopar important”. En arribar, va descobrir que no es tractava d'una trobada professional, sinó d'una taula ocupada per una trentena d'homes i únicament dues misses. El que va seguir va ser, en les seves paraules, profundament incòmode: insinuacions constants, copes sense descans i propostes que travessaven qualsevol límit. Dos assistents van arribar fins i tot a oferir-li diners per passar la nit amb ells, quantitats que ella va rebutjar amb fermesa.
Aquests testimonis, sumats al creixent nombre de dones que s'atreveixen a parlar, revelen una cara oculta dels concursos de bellesa que durant anys s'ha intentat maquillar. La brillantor de les corones, en molts casos, ha servit per ocultar dinàmiques que no tenen res a veure amb la celebració del talent femení. Avui, gràcies a veus valentes, aquesta façana comença finalment a esquerdar-se.