"Entre aplausos y algunos gritos de '¡Fuera!' han entrado los presos políticos en el hemiciclo". Aquesta és la frase que va fer trontollar els fonaments de RTVE durant el Telediario. Va anar de molt poc que les urgències dels hospitals de tota Espanya no es col·lapsessin amb centenars, milers d'"ofendiditos" que es van ennuegar amb el dinar davant de la maleïda frase. Havia estat pronunciada per la periodista que va cobrir l'agitada i emocionant jornada de constitució de les cambres de representants. La seva autora, Alba Beas, va ser per un moment l'enemiga número 1 de la pàtria. Si arriben a sentir-la Albert Rivera o Santiago Abascal, demanen urgentment la seva lapidació pública.

Però per sort els superherois espanyolistes estaven molt ocupats escridassant i muntant un nou "pollo" des dels seus escons, o potser ja hi eren al bar del Congrés, comentant la jugada. Mentrestant, Beas, la periodista que sense voler-ho, havia dit el que molts demòcrates en pensem, va piular una disculpa/fustigació atribuint el seu "grave error" a "las prisas". Mai no han estat bona companyia, Alba. S'entén que quan un va molt estressat, el cervell no es capaç de retenir les restriccions lingüístiques (absurdes) que s'imposen des del centralisme, per dir-ho de manera suau.  

L'informatiu de la pública va reaccionar amb agilitat. En acabar l'edició, la veterana presentadora Ana Blanco demanava també perdó per l'ultratge a la pàtria, exculpant la seva reportera, ja que havia patit un "lapsus": "Pedimos disculpas por un error en una de las crónicas en la que se ha utilizado la expresión 'presos políticos' en vez de 'presos electos' a la hora de hablar de los diputados encarcelados".

Això sí, "el lapsus" de Beas va ser rebut amb "ovación y vuelta al ruedo" (ja que ens volen tan taurins) a les xarxes. No tant la seva abaixada de pantalons. Especialment, és clar, a Catalunya. I l'Antonio Baños, el primer.

Ves a saber els crits que es van sentir pels despatxos de RTVE, al control de realització i fins i tot, als lavabos de Torrespaña. Quin greu. Una periodista dient una veritat com un temple. Bé, una veritat que no volen acceptar, és clar. I si ens posem primmirats, doncs sí, va haver una errada greu. Són presos polítics electes.