Per si encara quedava algú que no s'havia adonat, la 'partida' del conflicte Catalunya-Espanya està arreglada. Hi ha qui fa trampes, i juga amb cartes marcades. Marcadíssimes. Per exemple, la premsa i els mitjans unionistes, que fan tot el que té al seu abast per inclinar el relat del que està passant aquests dies post-sentència cap a la banda de l'extremisme, l'alarma social i la perpètua demonització del rival ideològic. Ho hem vist amb la cobertura que li donen, per exemple, a la senyora de VOX que provocava manifestants amb la famosa bandereta i que va patir una censurable agressió, a qui s'ha dedicat hores de televisió, mentre que hi ha un noi a l'Hospital Clínic destrossat i que ha perdut un testicle per la violència policial i del que no se'n parla gens ni mica. O el sensacionalisme amb el que lamenten la crema de mobiliari urbà i inventen jocs de paraules amb el foc i Barcelona, però que callen còmplices amb la repressió de l'1-O o la condemna als presos polítics. Matisos que no són menors, i que es van tornar a posar de manifest amb la intervenció del MHP Quim Torra de matinada, condemnant la violència i cridant a la calma i la serenor de l'independentisme per aïllar els agitadors. Alguns diaris ho tenen clar, i no tenen prou. Tots som sospitosos i culpables, començant pel president d'un Govern democràtic.
Aquesta piulada resumeix perfectament la diferència de criteri, gens innocent, que impera a diaris com el de Pedro Jota Ramírez, i que ha recollit l'humorista Facu Díaz, de La Tuerka o el programa No te metas en política. Una senzilla comparació que demostra que la declaració institucional pot tenir diversos significats i fins i tot, contingut diametralment oposat, segons quina sigui la intenció del que la interpreta. La literalitat no importa: "Torra sigue sin condenar la violencia y llama al 'civismo'" versus "Torra condena la violencia de los radicales", el titular de El Diario.es, de tendència política molt menys extrema que El Español. Intoxicació pura i dura? O problemes de comprensió del català per part de la redacció de l'equip de Ramírez? Hummm... quin misteri, oi? La xarxa ha opinat sobre el tema.
Bueno, pues con las cosas así de claras ya se puede ir uno a la cama. pic.twitter.com/HvLDVqeu00
— Facu Díaz (@FacuDiazT) 16 de octubre de 2019
Facu Díaz ulleres trencades @facudiazt
Bueno, aquí tienes el titular de un panfleto y el de un periódico respetado. pic.twitter.com/o8QexyajC9
— Vendetta (@ECCEHOM54355458) 17 de octubre de 2019
en "El Español" ya tenían el titular hecho...
— txema 🐐 (@bcntxema72) 17 de octubre de 2019
para enfatizar su "objetividad"
— Hugleikr (@Hugleikr_) 16 de octubre de 2019
Ahora que condene la de la policía.
— Guillermo (@el_antropolega) 16 de octubre de 2019
si quisieráis escuchar, igual entendíais porque lo ha dicho claro. Eso sí, en catalán.
— daniel puentespina (@DPuentespina) 16 de octubre de 2019
lo claro es que uno de los titulares es falso y el otro cierto, @QuimTorraiPla no para de condenar la violencia, qué más tiene qué hacer? tatuárselo en la cara?
— Noia Meravelles 🎗 (@noiameravelles) 16 de octubre de 2019
El Español miente. Da igual cuando leas esto.
— 𝙶𝚎𝚘𝚛𝚐𝚎 𝙾𝚛𝚠𝚎𝚕𝚕 (@_georgeorwell_) 17 de octubre de 2019
Quim Torra declaració TV3
La premsa espanyolista actua com els radicals violents, cremant porqueries però amb un altre tipus de benzina: la 'periodística'.