A dia d'avui Plató s'estudia a les classes de filosofia i és un dels protagonistes de la selectivitat. Va ser un filòsof grec, mestre d'Aristòtil i conegut pel mite de la caverna. Va fundar una acadèmia per fer classes de filosofia. Va desenvolupar la teoria de les idees. Va reflexionar sobre els conceptes de la justícia, l'ànima, el coneixement i la política. Amb el seu pensament buscava comprendre l'essència de la realitat i com l'ésser humà pot assolir la virtut i la veritat.
“La pobresa no ve per la disminució de les riqueses, sinó per la multiplicació dels desitjos”, deia Plató. Per al filòsof la pobresa no és falta de diners, sinó un estat interior generat pel desig sense control. Per a ell, un ésser humà és pobre quan desitja més del que necessita, mai se sent satisfet, es compara amb altres, i sempre busca nou. El filòsof va declarar que la veritable pobresa prové de la insatisfacció interior, no de la falta real de recursos.
Per a Plató una persona que posseeix molts béns no és una persona rica si sempre va buscant més. Pots tenir un cotxe, una casa i una feina. Però si després d'aquesta casa en busques una altra, no obtindràs la felicitat perquè res per a tu és suficient. Una persona amb menys béns, pot sentir-se plena. Per a ell la riquesa es mesura per la capacitat d'estar satisfet.
Plató deia que no és més feliç qui més té
Quan els desitjos creixen apareix l'ansietat, sorgeix la frustració, es viu en comparació constant i mai s'assoleix la plenitud. Plató relaciona això amb un desordre de l'ànima. L'ànima domina quan els desitjos irracionals prenen el control.
Per al filòsof, la felicitat requereix moderació, equilibri i domini propi. El contrari sempre genera pobresa interior.
Una persona pot comprar-se roba perquè ho necessita, però després sempre hi haurà una altra peça que li agradi més i se'n compra una altra perquè l'última que es va comprar no està de moda. Algú es compra un cotxe, però té enveja del cotxe del veí, ja no gaudeix del seu.
Una persona virtuosa és aquella que aconsegueix controlar els seus desitjos i busca l'equilibri. Es creu que per tenir més un és feliç, però realment ser feliç és tenir prou per viure.
En conclusió, no és pobre qui té poc, sinó qui desitja massa. La insatisfacció infinita empobreix més que la manca de béns. L'abundància sense moderació crea dependència i malestar