El diàleg entre Catalunya i Espanya ja ha començat. Els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez s'han trobat al Palau de la Generalitat de Catalunya sota una tempesta de categoria que amenaça amb huracà: el vet als negociadors proposats per Junts per Catalunya. Si les esperances de bona part de l'independentisme amb la taula eren escasses, el rebuig d'Esquerra Republicana i dels seus màxims representants ha acabat per dinamitar qualsevol expectativa. Per exemple, les que podia tenir l'escriptora Pilar Rahola, que dedica el seu 'Paraula de Rahola' a aquesta situació: ho troba "inexplicable i injustificable". Dos termes que repeteix sovint al llarg del seu discurs, incapaç de pair un panorama cada cop més negre.
Negre, sí, perquè la confiança en les converses naixia sota mínims per la disposició de Moncloa, Pedro Sánchez i de tot l'Estat espanyol a fer una negociació seriosa dirigida a resoldre el conflicte: "Aquests juguen a dominar-nos, a ensinistrar-nos, a que donem voltes com ratolins en una roda que no va enlloc. Portem 300 anys fent-ho. Cada vegada que hi ha hagut un momentum a Catalunya han aconseguit espantar-nos i reprimir-nos, i després enganyar-nos de qualsevol manera". Tot i així no tot és responsabilitat de Madrid: "Jo no faig culpable Pedro Sánchez, ja sabem que no té cap interès en la taula de diàleg. Només la fan per mantenir-nos entretinguts. Per tant, d'acord, anem-hi. I tant. S'ha d'anar a totes". El problema és a casa nostra.
Pere Aragonès i Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat / Sergi Alcàzar
"És inexplicable i injustificable el que ha fet el president Aragonès respecte els membres de Junts que havien d'anar a la cimera". Rahola era partidària d'una representació plural, diversa, amb membres de la CUP i de les entitats civils, com ara Elisenda Paluzie (ANC) i Jordi Cuixart. També, evidentment, que es comptés amb els secretaris generals dels principals partits indepes i socis de govern: Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, "com així mateix ho volia ERC a l'estiu". Què ha passat? Que Pedro Sánchez va dir "estos no". I que Esquerra ha acceptat el vet. "No puc entendre que passi de voler que hi vagi Junqueras a permetre i vetar a Jordi Turull, conseller de la Presidència l'1-O i l'home que van empresonar un dia després del seu debat d'investidura. Per què diu ara "de govern a govern"? Per què ha desmentit l'anterior taula de diàleg del President Torra, on hi havia Jové, també represaliat i que no era membre del govern?" Per una única raó: per imposició. Una situació "ignominiosa i humiliant". Inimaginable.
L'última part del discurs és molt contundent: "Pensava que mai no veuria un vet per part d'un partit independentista a dos represaliats catalans. Són mals dies per la salut, la dignitat i la fortalesa de l'independentisme. Quan una de les potes fonamentals accepta la humiliació, el problema és molt greu. Això no hi ha qui ho expliqui".