A dos dies de la Diada de Catalunya, a dos dies d'un nou 11 de setembre, Pilar Rahola ha estat molt explícita sobre què farà aquest diumenge. El passat dimecres, al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, ja va adreçar-se de manera contundent al president de la Generalitat, Pere Aragonès: "mai no m'hauria imaginat el que està passant. En cada ocasió, any rera any, hem sentit, aquells que alçàvem la bandera, com ens titllaven d'excloents, de separar el país, de dividir-lo, de fer mal a Catalunya. Ens ho deien tots els sectors espanyolistes. Que personalment, a mi o a tots nosaltres, em digui la gent de Vox, o del PP o Ciutadans, o del PSOE, que som excloents, dient-nos-ho en nom d'un Estat que ens ha exclòs com a nació i com a ciutadans d'una nació lliure, sincerament no em fa cap efecte. Però mai no m'hauria imaginat que fossis tu el que em digués excloent. De què tens por? De que et critiquin? De que et xiulin?". Aquest divendres, l'escriptora ha començat assegurant que "jo aniré a la manifestació de l'Assemblea Nacional de Catalunya, com tants i tants milers de ciutadans catalans", i li exposa a Aragonès per què creu que cal anar-hi: "a cinc anys de la gesta de resistència més important que hem fet els catalans, l'1 d'octubre, no podem de cap manera desar l'estelada a l'armari i plegar les veles. Ans el contrari: hem de demostrar que ens han ferit, ens han reprimit, que ens han fet molt de mal, però que estem i ens mantenim alçats. No ens han vençut. Si en la primera onada no ens n'hem sortit, ens hem sortirem a la segona. ".
Rahola li dona més motius per sortir als carrers diumenge: "Aniré a la manifestació, com tants i tants milers de catalans, perquè crec en el poder de la ciutadania, perquè tu, president, només ets un instrument, no un Messies. El poder de l'independentisme rau de baix cap a dalt, dels ciutadans cap als seus líders, i no a l'inrevés. Perquè no crec en els interessos partidistes sinó en els interessos dels ciutadans. T'has equivocat molt quan has considerat que era més important ser president de la Generalitat que no el primer ciutadà de Catalunya". Més motius per defensar la seva presència l'11 de setembre: "També en honor als represaliats, als perseguits, a tots aquells que van mantenir amb dignitat les urnes, que van tutelar les escoles, que van aguantar les porres, que a hores d'ara encara tenen judicis, que han patit en pròpia carn les urpes de l'Estat", i es pregunta: "Ara, en plena voràgine de repressió, ens quedarem a casa?? Ens desmobilitzarem perquè ho necessita el teu partit? No. De cap de les maneres". Rahola reitera la seva presència a la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional "perquè vull sumar, comprometre'm, teixir complicitats, perquè formem part d'un mateix ideal i d'un procés que cal culminar, perquè els que exclouen són els altres, Espanya, que ens nega la nostra condició nacional, els nostres drets com a ciutadans lliures. Si algú considera que això és excloent, que es pregunti quins interessos els mou".
Pilar Rahola té un argument més per recordar-li al president de la Generalitat de Catalunya perquè a ella sí la trobaran diumenge manifestant-se en l'11 de setembre, en la Diada, al costat de l'Assemblea Nacional, "motor i força de Catalunya. Perquè encara recordem aquell mític 'President: poseu les urnes!' quan els líders polítics escoltàveu els ciutadans. O ja ho heu oblidat? Ara el poble és una crossa? Ara molesta el carrer? Doncs aleshores aniré als carrers amb milers de ciutadans més de Catalunya per molestar. Perquè el carrer ha de molestar als líders polítics, especialment quan obliden la seva condició d'intermediaris i esdevenen purs funcionaris del càrrec". Rahola ha sortit als carrers un 11 de setembre des que té consciència, "perquè m'hi portaven els pares i he format part d'una generació que ha lluitat pels drets del meu país, i perquè ara no és moment ni de covards, ni d'espantats ni dels que fan girs estratègics. Torna a ser el moment dels valents. Catalunya ha de ser defensada contra la repressió, els poders espanyols que ens desnacionalitzen, però també contra aquells que traeixen els somnis, o que incompleixen les promeses, o que desconcerten i desencisen". I avisa als partits que "no oblideu mai que nosaltres som ciutadans lliures, i que igual que dipositem la confiança en un partit, la podem treure. No és una religió, és un moviment. Som ciutadans crítics, no som un ramat, no som xais. Tot està per aconseguir, que tot no està per fer. Alguna cosa hem fet, i tot és possible. Aniré a la manifestació malgrat tu no hi siguis, i aquell dia i aquell moment, tu no em representaràs, em representarà la gent, els ciutadans. Hi aniré per la llibertat de Catalunya, per la República, per la meva nació... per la llibertat":