Pilar Rahola, després de les vacances i a les portes de la Diada, ha començat el mes de setembre al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, adreçant-se directament a Pere Aragonès. L'escriptora li diu, "Molt Honorable President de la Generalitat, mai no m'hauria imaginat que el retorn a la tardor política fos tan trist, tan decebedor". Rahola, com moltíssims més, té aquesta sensació des de fa dies per tot el que està passant i estem veient als partits polítics independentistes catalans, i no ha dubtat un segon en dirigir-se al líder d'ERC i president del país en un vídeo contundent on diu a les coses pel seu nom i li fa una confessió a Aragonès: "Et confesso president que mai no m'hauria imaginat el que està passant. Formo part dels ciutadans que porten tota una vida, ja una llarga vida, alçant l'estelada a la Diada Nacional de Catalunya. I picant pedra, a les èpoques en que érem molt pocs i en les que érem molts més". D'aquí que la sensació frustrant, i trista, s'hagi apoderat d'ella: "En cada ocasió, any rera any, hem sentit, aquells que alçàvem la bandera, com ens titllaven d'excloents, de separar el país, de dividir-lo, de fer mal a Catalunya. Ens ho deien tots els sectors espanyolistes, mitjans de comunicació, dient-nos fins a quin punt érem els separadors, però manteníem la bandera alçada".
"Que personalment, a mi o a tots nosaltres, em digui la gent de Vox, o del PP o Ciutadans, o del PSOE, que som excloents, dient-nos-ho en nom d'un Estat que ens ha exclòs com a nació i com a ciutadans d'una nació lliure, sincerament no em fa cap efecte. Som molts que estem acostumats a anar contracorrent"... Però el que mai no s'hauria imaginat Pilar Rahola, segons ella mateixa li retreu a Aragonès, és "que fossis tu, Molt Honorable President de la Generalitat, el meu president, qui em digués excloent. No hauria imaginat mai que un president d'un partit independentista, que governa amb una majoria d'un 52% de vots independentistes i que m'hauria promès, a l'arribar al poder, que treballaria per la independència, mai no m'hauria imaginat que fossis tu el que em digués excloent. Què excloem nosaltres??? La defensa dels drets? De què tens por? De que et critiquin? de que et xiulin? Que no ho saps, que quan s'està en un alt càrrec, com el de president de la Generalitat, forma part de la lògica la crítica ciutadana?... 'No aniré a una manifestació que critiqui el Govern'.... Què dius?? Però quina creus que és la funció de la ciutadania si no la de ser crítica amb el Govern, especialment amb un Govern que ens ha enganyat, que ens ha estafat?".
Rahola li fa unes preguntes a Pere Aragonès demolidores: "Pots dir-me exactament quants milímetres hem caminat cap a la independència? On estan els grans acords que varen servir per la teva investidura? Suposo que no em parlaràs de la presa de pèl de la taula de diàleg? Ja n'hi ha prou! I, òbviament, president, estic en l'obligació de preguntar-te, jo, ciutadana, que he alçat la bandera des de sempre, també quan qui em deien excloent només eren els espanyolistes: el que està passant, aquestes declaracions que intenten desmobilitzar els ciutadans de Catalunya en la seva Diada nacional, són la penyora dels acords dels indults? Algun dia ens explicareu quin va ser el cost? La rendició total? La capitulació? La desmobilització del país? Per què no parleu clar? Per què no ens ensenyeu la lletra menuda?". Rahola remet a les paraules d'Oriol Junqueras o del propi Pere Aragonès i els hi tira en cara: "Què teniu por que us trenquin l'status quo? Ja us heu instal·lat, ja sou feliçment autonomistes, i ara, que les aigües estiguin tranquil·les?? Quanta, quanta, quanta, quanta vergonya sento". Una Rahola que li comunica una certesa a Aragonès: "lamento dir-te que tornarem a sortir al carrer, perquè no ets tu qui ens dicta la lluita pels drets nacionals catalans. Estem acostumats a defensar Catalunya més enllà de les demonitzacions, criminalitzacions i penyores que alguns pugueu tenir. Lamento molt que et situïs a l'altra banda. A la Diada nacional, quan surti a manifestar-me, sabré que els Illas, els Carrizosas, els Sánchez i tota la patuleia, i també, no cal dir, Feijóos, i Vox, em consideraran una separadora i una excloent. Però també sabré que m'hi considera el president del meu país. Ho sento molt. No és que ens hagis decebut, és que tinc una sensació profunda de traïció":