La tanca fronterera de Melilla ha estat l'escenari d'una tragèdia. Més ben dit: d'una massacre. Centenars de migrants subsaharians i sudanesos que intentaven creuar cap a la ciutat autònoma van ser interceptades pels agents policials marroquins. Alguns van aconseguir saltar la barrera i entrar a territori espanyol. L'actuació de les forces de seguretat va ser una carnisseria: càrregues, violència, esclafaments. Centenars de ferits, 37 morts, escenes esfereïdores i horripilants. La barbàrie. Un tema prou greu com per demostrar empatia, respecte, dolor. Responsabilitat i decència. I què tenim? A un president del govern espanyol com Pedro Sánchez espolsant-se les puces de la pitjor manera i lloant l'horror: "Un èxit", "extraordinari treball", etcètera. Demencial.
Pilar Rahola ha seguit horroritzada els esdeveniments de Nador i Melilla. També la reacció de l'executiu espanyol, que li ha provocat una indignació impossible de contenir, amagar ni tan sols suavitzar. "El que ha passat a Melilla és una tragèdia humanitària terrorífica. Ens ha eriçat la pell, ens ha deixat el cor glaçat, preocupats, espantats, profundament tristos. Però si la tragèdia és indiscutible, les declaracions del president del Govern Pedro Sánchez són tan miserables, tan deshumanitzades, que cal fer-se preguntes". La primera, la principal, la més directa al mandatari espanyol: "És la mort política de Pedro Sánchez?". La resposta sembla clara. Però per si d'un cas la Pilar ho explica amb profunditat en un nou vídeo del seu canal 'Paraula de Rahola'.
L'escriptora afirma sense cap mirament que l'inquilí de La Moncloa "S'ha deshumanitzat". El que encara tracta d'esbrinar, però, és en quin moment de la seva trajectòria va tenir lloc aquesta transformació. "Són unes declaracions tan brutals que ens les poguéssim haver imaginat en boca d'algun líder de VOX, i ens haguessin ferit igualment però no ens haguessin sorprès. O en la boca d'algun líder de la dreta dura, però és a l'inrevés! Pedro Sánchez semblava l'Abascal, dient que l'operatiu policial havia sortit bé, que havia estat un èxit! Un èxit desenes de morts? Persones que lluitaven per tenir un futur millor, i que han mort de la manera pitjor, i considerar això un èxit?". Doncs segons el parer de Sánchez, un èxit com a una casa de pagès. "És evident que el tema de la migració il·legal és un tema molt complex, que no hi ha solucions fàcils, per bé que n'hi hagi que les tinguin de molt senzilles, però són totes fallides! I que hi ha molts matisos des de la posició dels que diuen que vingui tothom, o la posició dels que diuen que no vingui ningú. Però tu no pots dir que ha estat un èxit, quan és un èxit cimentat en un munt de cadàvers". Més clara, l'aigua.
Aquests fets no són una taca més a l'historial del president, no. És molt més greu que això. Rahola ho té claríssim: "No tinc cap mena de dubtes que Pedro Sánchez està cavant la seva tomba. Ja ha demostrat que és un líder des de la perspectiva de la política exterior totalment fallit. Ha quedat atrapat a la teranyina primer enfadant els sahrauís, després emprenyant els marroquins i després emprenyant els algerians! I no sap com sortir-se! Està absolutament espantat de que el Marroc li enviï 100.000 persones cap aquí". La por, la submissió, els complexos i els interessos més baixos han pogut amb ell. "Estic convençuda que aquestes declaracions són fruit d'alguna trucadeta del Marroc: "Tu ara defensa l'operatiu policial, eh? No et moguis ni un pèl!". Per tot això és "un líder feble, atrapat i òbviament deshumanitzat. No crec que pugui sobreviure políticament, no recordo unes declaracions tan miserables d'un líder polític, i mira que n'hem tingut. No sobreviurà a una indecència com aquesta".
Tampoc surt ben parat el seu soci de govern, l'esquerra de Podemos. "Queda tocada". Sobretot per l'esperpèntic espectacle de la roda de premsa d'ahir mateix a Moncloa, amb una Irene Montero a la que van silenciar. "Cinc periodistes li han preguntat què opinava, i la ministra l'ha fet callar! Callar! Sí, tenen l'Echenique que va rondinant, però el govern? I no han provocat cap crisi de govern? Creuen que poden sobreviure a una cosa així?". La paradoxa més brutal? Que "els dels PP quedant decents! Els del PP! González Pons dient "no es pot parlar d'èxit quan hi ha hagut morts". Però què és això?". Això és l'Espanya en la que vivim. Un Estat que provoca repulsa, llàstima i vergonya.
La rematada final, l'epitafi de Pedro Sánchez: "Feia temps que feia tombs i que no era gens confiable, però el que ha passat ara és tan greu... És l'inici de la seva tomba política". El pitjor final per al "gobierno más progresista de la historia"... i el més patètic, pel que acaben de demostrar.