Un altre article del diari 'El País' deixant aflorar les seves obsessions contra l'independentisme. La fixació malaltissa del rotatiu de PRISA ha propiciat l'enèsima vexació del diari. Hi ha un sub-gènere periodístic en aquest país, els articles d'El País contra l'independentisme o contra TV3, fins i tot, fent llistes negres de periodistes, segons ells, de la corda. Al diari unionista madrileny sovintegen des de fa temps textos que supuren una ràbia gens dissimulada. Ara, un article de traca trufat de delicatessen cavernària: "España se parece cada vez más a Cataluña, donde parte de la sociedad está convencida de vivir reprimidísima en un régimen no democrático". Amb especial menció a una frase: "Un exaltado de derechas podría fundirse en un abrazo con un independentista recalcitrante: '¡El Estado nos roba! ¡Suprime nuestros derechos y libertades!'. Les une la idea de patria, que en grandes dosis puede causar trastornos. Ya queda menos para un Tsunami Democrático de extrema derecha". Frase que recull també l'exdirector adjunt del diari, Lluís Bassets:

L'obsessió habitual per posar tothom al mateix sac. Un intent penós de fusionar ultres feixistes amb indepes que ha estat respost de manera demolidora. Entre d'altres, per Pilar Rahola.

rahola 2

@RaholaOficial

L'escriptora potser té el braç en cabestrell després d'ensopegar, però ha deixat clar que no té cap problema als dits per escriure respostes que ressonen com una galeta amb la mà oberta. A sarcasme no hi ha qui la guanyi. I quan a El País hi van, ella ja està venint:

Es podia dir més alt, però no més clar. Amb una darrera invitació que és tota una declaració d'intencions, "¿Continuamos?". Qui ha continuat ha estat Antonio Baños, un altre dels que ha posat el mitjà unionista al seu lloc:

En caure, Pilar Rahola va escriure: "M'he fotut de lloros i m'he trencat el cap de l'húmer. Les punyeteres andròmines de la ciutat". Es referia als separadors del carril bici. O potser també a segons quins articulistes d'alguns diaris.