El Congrés dels Diputats de Madrid s'assembla a un casino. Hi ha un joc en el que s'hi juguen moltes coses: el dels pressupostos. Les negociacions de Pedro Sánchez amb els socis d'investidura és una constant. La cotització del sí fluctua, com a la borsa. En el cas de Catalunya, però, de moment no tenim més que un globus sonda volant-nos pel cap: el que de tant en tant envia el president sobre la modificació d'un delicte que ha fet molt de mal a casa nostra: la sedició. El líder del PSOE ensenya i retira la carta, segons convingui, dient que es podria canviar i rebaixar la pena. En tot cas seria només una mesura de gràcia més, com els indults parcials i tot allò. Potser hi ha qui compra el tracte, però no serà pas Pilar Rahola. Ho té claríssim i no es mossega la llengua en el vídeo de 'Paraula de Rahola' d'aquest dimarts. Dues paraules: una "punyetera vergonya".
La seva contundent sentència que és com una navalla suïssa, és multiusos. "És igual quan escoltis aquesta frase, sempre servirà. És igual si la sents quan diuen que s'està debatent si es modificarà, és igual si és cert que es modificarà, i és igual que es modifiqui una miqueta, o molt. O que al final es quedi en una promesa d'aquelles, una de les moltes mentides que es van dient. És igual". L'ordre dels factors no altera el seu veredicte, li fa vergonya. No només això: també li sembla "una genuflexió més, de les moltes que s'han fet des d'el Primer d'octubre". Li parla a l'independentisme en general, i a un partit en particular: "Que un partit independentista vinculat a la gran gesta del Primer d'octubre accepti negociar la modificació del delicte de sedició representa una derrota de la dignitat, dels mínims que hauríem de tenir com a país, com a poble i com a col·lectiu, que resulta impossible de definir".
Pedro Sánchez descarta eliminar el delicte de sedició o reduir-lo per sota de la mitjana europea. Per @marta_sair a @elnacionalcat https://t.co/9i9SK4S7mi
— José Antich (@joseantich) October 24, 2022
Rahola no entén els moviments d'Esquerra, i si els entén li provoquen desassossec. "No hagués imaginat mai que s'acceptés per part de partits catalans, i molt menys partits independentistes, la possibilitat d'acceptar que al Codi Penal d'una democràcia existís el concepte de delicte de sedició". Entre d'altres coses perquè es tracta d'un "concepte medieval, només repressiu, però que a més a més pot arribar a reprimir tota mena d'expressions de llibertat que tenen a veure amb els drets col·lectius". I no hi ha cap referència similar a la resta d'estats europeus, si més no als homologables. Què fa aquest delicte en el Codi Penal? Doncs "culpabilitza i criminalitza l'acció ciutadana de revolta democràtica. Per tant, poca broma".
La Pilar només acceptaria una decisió al respecte d'aquest delicte, i és de ben senzilla. No cal rentar-li la cara. No cal canviar paràgrafs, ni alterar xifres. L'esmena és a la totalitat, a la brossa i au, via. La resta li provoca incredulitat: "No puc entendre de cap manera que a més a més es vengui com a gran èxit per poder votar els pressupostos de Madrid la modificació d'un delicte que hauria d'estar de-ro-gat. I que cap partit català, catalanista o si més no independentista acceptés res més que no fos la derogació". Com s'ho explica? Doncs per la seva visió gens optimista del moment històric que vivim a Catalunya. La muntanya russa ens porta de baixada a tota velocitat. "Vivim en unes èpoques de rebaixes inacceptables i alhora incomprensibles de gent que des de la dignitat d'haver-se alçat ara s'han posat de genolls permanentment, i acota el cap i deixa que li raspallin l'esquena, a veure si li donen alguna molla". Un dels moments "més humiliants perquè ens han reprimit moltes vegades, però sempre hem intentat mantenir la dignitat. Això no és mantenir la dignitat. Això és vendre's pels rossegons que ni tan sols et donen".
La conclusió, implacable. "Això és intentar sobreviure en un moment de dificultat i en un moment de desconcert, acceptant la lògica del règim, la lògica de la repressió. Convertir-se en còmplice de un delicte que no farà res més que reprimir-nos, i que està pensat molt especialment per a nosaltres, els catalans".