“Admetre-la no vol dir que la considerem justa”. Ha estat la resposta del director de TV3, Vicent Sanchis, a la prohibició de la Junta Electoral Central de dir les expressions ‘presos polítics’ i ‘exili’ als mitjans públics catalans. Malgrat assenyalar que acatarà la decisió, Sanchis ha posat a El món a RAC1 un exemple d’abast internacional: “No pot ser que la BBC pugui parlar d’exiliats i nosaltres no”. D'altres no han estat tan 'obedients' a l'hora de fer cas a la lamentable petició. L'actor i director Joel Joan, per exemple, es posava les mans al cap i es feia una pregunta:

Al mateix programa on el director de TVC es pronunciava, el seu director i presentador feia un dels davantals més demolidors que se li recorden. Un editorial carregat de sorna, de mofa, d'escarni cap a una petició absolutament embogida. No vols caldo? Doncs té dues tasses. O en aquest cas, doncs té 32 tasses. Perquè Jordi Basté ha girat la prohibició com un mitjó i per explicar que la Junta ha prohibit dir les paraules 'presos polítics' i 'exiliats', les ha repetides 17 i 15 vegades respectivament. Un dels millors davantals, sens dubte, que se li recorden.

baste davantal casado quim monzo

@jordibaste

Amb l'explícit títol d'"Streisand", Basté ha fet seu aquest fenomen aparegut fa un temps a la xarxa consistent en que un intent de censura fracassa o és contraproduent, donat que aquesta acaba sent àmpliament divulgada o difosa, de manera que rep encara més visibilitat de la que hauria tingut si no s'hagués pretès establir. "Es veu que la Junta Electoral prohibeix dir presos polítics i exiliats. Exiliats i presos polítics. No es pot dir que són presos polítics i exiliats? I si resulta que són exiliats i presos polítics o són presos polítics i exiliats? I exiliats i/o presos polítics". I així tota l'estona: "Però com és que la Junta Electoral censura que uns periodistes diguin exiliats i presos polítics? Però on s’ha vist que no puguin dir exiliats i presos polítics? Però si a més, a TV3 tampoc ho acostumen a dir... em refereixo a presos polítics i a exiliats. Però on s’ha vist aquesta intromissió? No poder dir exiliats i presos polítics o presos polítics i exiliats. Ni exiliats ni presos polítics. És fort, eh? Ni presos polítics ni exiliats".

pilar rahola acn

 

ACN

Qui visita cada dilluns l'estudi d'El món a RAC1 no s'ha quedat enrere. Pilar Rahola ha anat més directa, i  només ha necessitat 24 mots per deixar caure com una llosa la seva sentència personal sobre les bogeries que estan demanant-li als mitjans catalans: 

Que la Junta Electoral es compri una bona remesa de taps per les orelles: els xiularan de les vegades que a partir d'ara sentiran aquestes paraules. Temps al temps. Ja ho deia Barbra Streisand en una de les seves mítiques cançons: "¿What kind of fool?"... "Quina mena de ximples?"... Doncs això.