Després d'un any intens, políticament parlant (només cal agafar com a exemple el que ha passat els darrers dies en clau política catalana), després d'uns mesos on des de les espanyes hem tingut noves i fefaents demostracions de constants intents repressors per part de l'Estat, sobretot, pel que fa a Catalunya, Pilar Rahola ha fet les maletes i ha anat precisament al seu racó preferit del país. El seu Cadaqués estimat, un dels llocs més preciosos de Catalunya i del món sencer. L'escriptora ha tornat als seus carrers, les seves cales, els seus indrets plens d'història. El lloc on és la dona més feliç del món. Com cada estiu, Rahola descansa a casa seva, la dels seus avantpassats, la de la seva gent. Més casa seva que enlloc. Coneix cada racó de la vila i enguany ha decidit fer com l'estiu passat, quan va regalar a tots els seguidors del seu canal de Youtube Paraula de Rahola diferents vídeos impagables on anava revelant alguns dels secrets que hi ha darrera llocs emblemàtics com l'Església de Santa Maria de Cadaqués i la seva història extraordinària o el carrer més famós i fotografiat de Cadaqués, el carrer d'Es Call.
Com a ella li agrada recordar de la seva vila estimada, "Cadaqués vell Cadaqués de la dolça anomenada. Dormiràs vora la mar, amb la barca fondejada, per so el vell campanar, per cel, l'estelada". Aquest estiu, Rahola l'enceta recordant que "com moltes poblacions de la costa, Cadaqués va tenir un baluard de defensa contra les incursions enemigues", i ens parla d'un edifici emblemàtic: "La torre semicilíndrica de Sa Fusta formava part d'aquest baluard i de les muralles que la protegien. Es tracta d'una torre de defensa i vigilància construïda el segle XIII que s'alçava damunt les roques i controlava tota la badia. Va protegir Cadaqués sobretot dels atacs pirates del segle XV i XVI, com els germans famosos Barbaroja que al 1543 van incendiar la vila. Els pirates atacaven de nit, saquejaven i cremaven les cases". No només això, també "capturaven la població per demanar rescat o vendre-la com esclava. Els pescadors pagaven els rescats i sovint feien incursions per atacar els invasors".
Rahola continua recordant que "el 1548 el poble, amb el seu baluard, va resistir tot un dia l'atac de més de 2.000 pirates. Quan es rebia senyal de perill es tancaven els portals i es preparaven els canons, que estaven situats a la placeta en forma de proa. Aquest edifici de tres pisos, amb coberta, dos vessants i en forma d''L' va tenir diferents funcions: presó, jutjats, escola...". I què és ara? Ni més ni menys que "la Casa de la Vila, l'Ajuntament. S'hi accedeix per un arc de mig punt de pedra de Cadaqués, i és un bé cultural d'interès nacional. Tot entrant al poble hi ha Sa Plaça, l'única intramurs, on es reunia el Consell de Cent per governar la vila". L'escriptora explica que "al 1.403 el rei Martí l'Humà va crear el govern dels 12 prohoms, però el consell es va mantenir fins el segle XVII. I en època medieval, Cadaqués va ser governat per una dona. Finalment, en ple segle XX, es va derruir la roca i es va fer la carretera que volta Es Baluard, fixant la imatge de Cadaqués que avui és mundialment famosa":