El rellotge està en marxa i cada cop hi queda menys. La meitat, de fet, de l'ultimàtum de 10 dies que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va marcar com a data límit per imposar el 25% de hores lectives en castellà a les aules. El desballestament del sistema educatiu basat en la immersió lingüística està en marxa. I no ha estat fins avui, 26 de gener, que no hem conegut quina és la resposta del Govern de la Generalitat i del Departament d'Educació al respecte. Una resposta que hem escoltat en seu parlamentària de la mà del responsable del ram, el conseller Josep González-Cambray, anunciant mesures per defensar la llengua del país i oposar-se a la ingerència de l'Estat i dels seus togats en matèria educativa. Mesures que, malauradament, no han satisfet els catalanoparlants. I entre ells i elles, especialment, l'escriptora Pilar Rahola.
La preocupació de Rahola per la destrucció del model d'ensenyament "que ens havia emparat durant aquestes dècades" és manifesta i gegantina. Ara bé, que Espanya continuï amb la seva estratègia d'esclafar el principal actiu nacional de Catalunya entra dins de l'equació, perquè porten segles maltractant-la i legislant contra ella. Ara bé, que siguem els catalans i els seus responsables polítics els que ens fem la traveta no té un passi. La seva decepció és majúscula, i no se n'amaga. En aquest context s'entén perfectament el to de la Pilar en el seu darrer vídeo al canal 'Paraula de Rahola', i que adreça directament al conseller Cambray.
Josep González-Cambray, conseller d'Educació, al ple del Parlament de Catalunya / ACN
"No hi he entès res. Jo no hi he entès res, o potser sí que ho he entès i m'he sentit molt estafada". Aquesta és la seva primera reacció, la més general, a les paraules del conseller durant el ple que ha tingut lloc a la càmera catalana responent les preguntes de Ciutadans, principals impulsors, defensors i altaveu de tot allò que tingui a veure amb laminar l'idioma. I el que està passant aquests dies té per a Rahola un nom molt clar: un "atemptat directe al sistema educatiu català". Cambray ha anunciat dues mesures: la primera, canviar el marc normatiu; la segona, posar en marxa una campanya d'impuls del català a les aules. I prou. Insuficient per a l'autora, que no es mossega la llengua: "Ah, home, ja ens quedem tranquils! Quin marc normatiu? Si no et plantes davant del Tribunal Superior de Justícia, si no fas un pla d'actuació de defensa del sistema i dels funcionaris, si no impulses un pla nacional, si no protestem, si no ens plantem... conseller, ja pot fer els marcs normatius que vulgui que te l'han fotuda, ens l'han fotuda!". En quant a impulsar la llengua, s'expressa en la mateixa línia: "Ja n'hi ha prou. Què farem, una campanyeta? Uns quants centenars de milers d'euros per fer propaganda perquè els nens parlin en català? Quina presa de pèl és aquesta?".
Manifestació de Som Escola pel català / Montse Giralt
Rahola considera que Cambray s'ha rendit. Que no ha estat prou valent per fer front a les maniobres espanyoles i espanyolistes. Que davant de l'agressió sembla que baixem el cap com bons minyons, i au. Atenció al missatge que li adreça: "Vostè i el seu partit poden tombar el govern de Pedro Sánchez. El poden tombar!!! Què caram estan fent? Ja n'hi ha prou d'aquesta presa de pèl, ja n'hi ha prou! Sincerament alguns estem molt cansats, i després molta retòrica. Surt el president Aragonès i parla de l'independentisme. Surt vostè i també: "defensarem el català" i no sé què. Molta retòrica de pancarta, molta retòrica de guerrilla, però que es dilueix com el fum". Prou de fer "la gara-gara als socialistes". I si la volen fer, "que utilitzin el seu poder per doblegar la situació". Perquè "poques vegades hi ha hagut tant poder en un partit independentista, i just en el moment que tenen aquest poder ens estan destruint el sistema educatiu català"
Tot plegat torna a fer aflorar la tristesa i la decepció de l'escriptora, que envia un missatge d'alarma als representants de la ciutadania del país. "Vostès, els que haurien de liderar un procés de dignitat i d'alçament i dir prou. Han decidit menjar-se els gripaus... però el català no, eh? L'idioma no, eh? Aquesta era per plantar-se! Aquesta era per dir-li a Sánchez "no el votarem, vostè caurà". Aquesta era per aixecar-se i no estar de genolls. Mentre tot això passa i ens laminen l'idioma vostès votaran els pressupostos, els ajudaran, i tots amics perquè és això d'ampliar la base... Ampliar la base, sí, però a costa de què? De perdre la dignitat? De perdre l'honor? De perdre la llengua?".