Pilar Rahola, contundent, sobre l'1-O: "Vàrem lluitar pel somni. Haurem de tornar a somiar"

Tal dia com avui, fa vuit anys que els catalans van celebrar una fita històrica. Els carrers es van omplir de ciutadans per anar a votar per una república catalana. Un dia històric que va portar cua per la cruel reacció espanyola, per la unió catalana de protegir les urnes, per la repressió que encara dura avui en dia i perquè el món va poder observar què havia passat. Avui fa vuit anys que el dia 1 d'octubre va convertir-se en una data molt significativa per Catalunya i, òbviament, Pilar Rahola ha recordat el moment en el canal de YouTube. La periodista inicia el seu discurs recordant la data:

"Vuit anys del primer d'octubre. Ara que estem en un moment de desencís, de desconcert, de fragmentació, que hem perdut aquella il·lusió col·lectiva que ens va portar a fer una fita històrica, probablement el fet èpic més important des del 1714, amb una àmplia capa de la població catalana creant complicitats, sinergies, lluitant en el mateix objectiu que era el dret a ser escoltats, el dret a poder votar. Vuit anys després i en aquest moment tan trist en el que vivim ara, amb un president de govern que desnacionalitza Catalunya, amb una ofensiva d'espanyolització com mai no l'hem viscuda, si més no des del franquisme, i en el pitjor moment de la feblesa de la fortalesa del nostre idioma, que està en aquests moments en emergència lingüística. En aquest moment així, val la pena recordar i val la pena sobretot reivindicar l'esperit del primer d'octubre".

Rahola, òbviament, reivindica l'esperit i el sentiment català: "Va ser un esperit democràtic, la voluntat de ser escoltats, el dret d'una nació a escollir el seu propi destí. Va ser una fita de complicitats, gent molt diversa, des de sensibilitats molt diverses, sumant en un front comú per aconseguir democràticament poder votar. Va ser una fita de resistència, gent de totes les edats anant a la matinada a preservar les urnes. Imagineu quina metàfora tan bonica que va enviar Catalunya al món. Va ser també la capacitat d'una gran mobilització amb la societat civil i l'ens polític, els lideratges polítics i civils unificant-se i anant junts. No només vam aconseguir votar malgrat una repressió brutal, sinó que sobretot vam demostrar que podíem fer les coses d'una manera ordenada, civilitzada i democràtica. Després va venir el tsunami de repressió, del qual encara en patim les conseqüències perquè no podem oblidar que vuit anys després encara tenim el president de la Generalitat Puigdemont a l'exili. I encara el tenim perseguit, i encara el tenim en gent que el vol engarjolar. I hem patit presó de molts líders nostres, civils i polítics. I la persecució de ciutadans per qualsevol de les moltes possibilitats d'actuar en el primer d'octubre que hi va haver. Encara tenim al Tribunal de Comptes, tenim encara totes les arrels de la repressió. I a més a més tenim una Generalitat ferida, per exemple, del 155. Va ser el 155 quan ens van ocupar l'administració de Catalunya, la Generalitat, quan van aconseguir fer una quantitat enorme de maldats, entre elles aquesta".

La periodista repassa el moment actual de Catalunya i dona algunes claus: "Ara estem malament i òbviament hem de fer l'autocrítica. L'autocrítica del que es va fer malament i del molt que s'ha fet malament després. I coneixem els símptomes del problema: la desunió, el pragmatisme, el conformar-se amb la situació, el creure que la pau de cementiris que tenim ara és vida. No, són cementiris. Si alguna cosa ha aconseguit el govern actual, el govern del president Salvador Illa, és fer-nos creure que la calma és digna. La calma que vivim a Catalunya és una calma de silencis. És una calma de desmobilització, d'apatia. Res més que recordar això, que el primer d'octubre ho vam fer. I un poble que en un moment determinat de la seva història s'aixeca com ens vàrem aixecar i planta la seva bandera, que és la bandera democràtica, és la bandera d'una nació que va voler ser escoltada i respectada, ho tornarà a fer. Però ens queda molta feina. En aquests moments hem d'aconseguir unificar, hem d'aconseguir trencar la fragmentació i superar el desencís. Si aconseguim tot això, hi estem molt lluny. I sobretot trencar també el cainitisme dels partits, que cada vegada més, pensen més en les eleccions que no en la nació. Si aconseguim tot això, ho tornarem a fer. Serà la nostra generació o una altra, però el caliu hi és, Catalunya hi és, la nació hi és, la ferida hi és, el perill de la llengua hi és. I no ens equivoquem, Espanya sempre treballarà per desnacionalitzar-nos, perquè siguem no una nació sobirana, sinó una regió simpàtica, més o menys acceptada i sobretot domesticada. Primer d'octubre, ara fa vuit anys, vàrem lluitar pel somni. Haurem de tornar a somiar". Pilar Rahola, contundent, ho deixa clar.