El debat entre els candidats dels principals partits de la política espanyola, el cara a cara Pedro Sánchez - Alberto Núñez-Feijóo, ocupa, preocupa, excita i deprimeix els futurs votants i abstencionistes de les generals del pròxim 23 de juliol. El combat, a priori, prometia. El president contra l'aspirant en un plató, allò que el pepero havia refusat durant tant de temps. Amb un matís, jugava a casa. A Atresmedia. Vicente Vallés, altaveu de les dretes espanyolistes a Antena 3, i Ana Pastor, a la que la capa de superheroïna de l'objectivitat li va caure fa temps (com al seu marit Antonio García Ferreras), van permetre una orgia de mentides del protegit Feijóo. Caram, Pastor, tot el rotllo de Newtral i el fact-checking i al final, mira on ens hem de veure. Sánchez, incapaç de pair la situació, accelerat i descol·locat, va acabar per terra. Però no pas per capacitat del soci de VOX, un bluf que ja s'ho trobaran. Sánchez va ser el seu pitjor enemic i va dilapidar tot el que havia guanyat dies enrere esmicolant Pablo Motos i Ana Rosa Quintana. Mal dia.

Aquest és el gran resum en clau espanyola del que va passar ahir a les instal·lacions d'Atresmedia, i el monotema dels opinadors de la meseta i perifèries. Molt bé. Però s'han de fer més preguntes, l'anàlisi no es pot quedar aquí. Pel que fa a Catalunya, per exemple, el circ televisat no és més que això: pur entreteniment. Com posar-te Netflix, Cites o 'La que se avecina'. Passar l'estona, punt. Aquest parell no portarà cap bona notícia, cap avenç, cap solució als problemes del país. Primer de tot perquè no ens consideren com a tal. Som una altra cosa. Pilar Rahola dedica un vídeo molt sucós per definir-ho, parin atenció.

Pedro Sánchez Feijóo cara a cara EFE
Pedro Sánchez i Alberto Núñez-Feijóo al cara a cara / EFE

Pilar Rahola, les claus catalanes del cara a cara Sánchez - Feijóo

Catalunya interessa a Espanya, comença la Pilar. Però com? "Com a carnassa per a la seva cacera mútua. Una vegada i una altra van tirar-se a Catalunya pel cap. Un deia que ens havien domesticat i estàvem ara quietets, servils i submisos. L'altre deia que calia que ens domestiquessin. És a dir, un utilitzava la idea que ell havia pacificat Catalunya, se n'oblidava de les porres, les togues, etcètera, i l'altre deia que s'estava aliant amb els colpistes perquè es veu que encara no en tenia prou". No som més que "la colònia a conquerir o la colònia ja conquerida. Però en cap cas no som un subjecte nacional que cal tenir en compte i sobre el qual cal debatre". L'escriptora parafraseja a Carles Puigdemont, "a l'hora de la veritat, quan governen són només els masovers de l'estat profund, l'estat unitari i l'estat que no es toca, l'estat que no es qüestiona, l'estat que s'imposa. I aquí Feijóo i Sánchez, Sánchez i Feijóo són exactament la mateixa cosa. De manera que respecte als drets nacionals catalans no hi ha esquerdes enlloc. Sánchez l'única cosa que ha fet és estomacar-nos amb més simpatia. I els altres fan més mala cara, però continuen negant-nos els mateixos drets". Una lectura crua, però absolutament encertada.

Sanchez Feijóo La Sexta
Pedro Sánchez i Feijóo / La Sexta

PSOE i PP, units per la seva concepció de Catalunya: una colònia

Més reflexions al voltant del duel des de la perspectiva catalana, i dirigida a la gran pregunta que es fa bona part de l'independentisme de cara a la cita amb les urnes. Votar o no votar, tenir-ne o no representació a Madrid:  "Hi hem de ser allà per dir la nostra, perquè els espais no es poden mai deixar desocupats, allà on hi hagi una esquerda hi hem de ser per parlar de Catalunya. Però és evident que s'hi ha d'anar per plantar la bandera. S'hi ha d'anar per dir les coses clares, per recordar al món que hi ha un conflicte i sobretot, per no vendre's per quatre plats de llenties". El toc d'atenció és implacable: "Si algú vol els vots d'aquests, dels insubmisos, dels colpistes, dels sediciosos i etcètera, s'ha de posar damunt de la taula el conflicte català. I si no es posa la llengua, la llengua que ens l'estan destruint i els drets nacionals, no tenim res a fer ni hem d'anar allà. Hem de dir davant la seva cara totes les vergonyes que calguin i destapar les seves misèries. Però que no compti Pedro Sánchez que els vots dels catalans es vendran barats com fins ara ha passat, perquè si això torna a passar, algun partit quedarà cremat per sempre". Més missatges en aquest sentit: "Hem de reconstruir les forces independentistes, hem de tornar a crear un relat unitari i una estratègia unitària. I sobretot hem de tenir clar que aquesta Espanya, l'Espanya de Feijóo i de Pedro Sánchez, als catalans, com a catalans, no ens vol: només ens volen com a espanyols. Ni defensant els nostres drets, ni els nostres interessos econòmics, ni els nostres interessos estratègics, ni la nostra llengua, ni la nostra memòria. Només ens volen com la gran mamella de la qual treuen tot el que poden, que tenen colonitzada i que volen sotmesa".

 

Rahola rebla el clau: "Només volen dir o que ja estem sotmesos o que ens sotmetran. A Catalunya no la volen com a Catalunya. Els catalans ens volen com a espanyols i a Catalunya la volen com una regió espanyola. I aquí no hi ha diferències. Pedro Sánchez - Feijoó, tanto monta, monta tanto. Tots ens volen fotre".