El culebrot de la negociació per a la investidura de Pere Aragonès com a President de la Generalitat de Catalunya ha viscut un episodi transcendental, ni que sigui per les formes: Esquerra, Junts i la CUP han signat un acord de mínims per desbloquejar una situació cada cop més urgent. Queden 14 dies i el temps s'esgota: la paciència i la confiança, també. Per això qualsevol acostament entre les parts és rebut amb esperança, malgrat que els seus fonaments semblin febles. Pilar Rahola és una de tantes catalanes que comparteixen l'entusiasme per la represa de les converses, però també de les que s'ho miren amb distància: "El gat escaldat fuig de l'aigua tèbia. Sí, sóc una gata escaldada, formo part del gran nombre d'independentistes que estem cremats amb la situació actual", ha dit. Així comença un nou 'Paraula de Rahola' que analitza el document signat pels negociadors dels partits (gràcies al paper conciliador dels cupaires), però del que extreu una conclusió poc engrescadora: "em sembla pura retòrica, paper mullat. Com deia Ovidi Montllor, no ens alimenten molles, volem el pa sencer".
Negociadors de la CUP, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya al Parlament / Marina Fernández
Rahola s'adreça als tres partits indepes i parla amb claredat meridiana: "Facin el favor: en el moment crític en el que estem, quan els partits independentistes haurien de estar intentant una coalició de govern (no hi ha manera d'explicar per què no governen junts, no volen acordar sobre l'exili...), aleshores es reuneixen per fer... un paper". Un paper que recull 4 punts bàsics, sí, però insuficients i buits. Alguns dels enunciats l'han esverada, com "construir un mur de defensa dels drets fonamentals i bàsics". L'escriptora vol més concreció: "com es construeix aquest mur? Sobretot quan els partits polítics han desactivat la societat civil, quan les dues grans organitzacions, Òmnium i Assemblea, no estan activant la gent? Parlem clar. Tothom està callat i desmobilitzat. Jo el compro si m'ho crec, però és difícil creure segons quines coses". Tampoc li convenç el tercer punt: el de "prendre la iniciativa i convocar una reunió de treball". La seva ironia és demolidora: "Ah! Alto! Ja em quedo tranquil·la. "Un grup de treball per construir un gran acord nacional per a l'autodeterminació." Però no el teníem ja? No havíem fet el 1-O? No vam portar a tota la població a votar massivament? I aguantar com ens estomacaven? No teníem un acord nacional de que volem un referèndum? Paraules, paraules, paraules". La repassada és implacable, i cal escoltar-la amb atenció. Com el final del vídeo: "no entenc que amb el 52% dels vots a favor de la independència estem en aquesta situació ridícula i patètica, però avui ja tinc sensació de que m'aixequen la camisa. No ens prenguin el pèl".