Catalunya té nou govern independentista i Espanya mou fitxa. Moncloa s'ha posat creativa amb el tema dels indults als presos polítics. Tan creativa com insultant, tot sigui dit. Pilar Rahola ho explicava amb mestria al seu últim vídeo de Youtube, 'Paraula de Rahola'. "Ens prenen el pèl i volen considerar-nos imbècils. I no som imbècils", els hi advertia. Concretament al president espanyol del PSOE, Pedro Sánchez, a dos minuts d'autoproclamarse Pedro "el magnánimo": si els indepes es porten bé, obrirem una mica l'urpa del Suprem i potser els indultem una mica. Tot just la punteta. "Una merdeta", va dir Rahola. El cas és que això de ser creatius s'escampa com a un taca d'oli a Ferraz, i ha inspirat un veterà diputat al Congrés, català per a més senyes, i antiindepe de soca-rel: José Zaragoza. Ha escrit una petita oda, vantant-se de "vencedor" i "generoso" contra els secessionistes. La protagonista, l'Espanya democràtica. "La mejor". Li ha mancat un 'ra-ra-ra' i a Manolo el del Bombo per fer el quadre complet. Aquest és el tuit.

tuit José Zaragonza indultos

miquel iceta jose zaragoza EFE

José Montilla, José Zaragoza i Miquel Iceta / EFE

Si Zaragoza necessita 13 paraules per demostrar de quina pasta està feta el PSC i el PSOE, Rahola el supera amb escreix. L'escriptora catalana en fa servir només dues per ensorrar-lo. Dues i una repetida de regal, així, sense abusar. Abús que és precisament el sentiment que deu voltar pel cap de la Pilar, un més de la repressió de l'estat: la propaganda, especialitat del xef del diputat en les seves manifestacions a les xarxes. Què li ha etzibat Rahola? El que molts en pensen: "quanta maldat". Com la d'aquests indults, les engrunes que llencen a Catalunya mentre amenacen l'independentisme amb l'altra mà. Premi Nobel de la Pau ja, si us plau.

tuit Rahola sobre José Zaragoza

Pilar Rahola pared TV3

Pilar Rahola / Youtube

La situació a Espanya és ben fumuda: mentre el trifachito tornarà a la plaça Colón, l'espanyolisme progre del PSOE són el bons de la pel·lícula. Fumuda per a Catalunya, és clar. Sempre rebent i rebent. Ara bé, no som imbècils, ni molt menys.