Pilar Eyre mai no decep. Escoltar-la o llegir-la és una delícia, sempre té coses interessants i sorprenents per explicar. L'escriptora i cronista les ha viscudes de tots els colors. De tots, repetim. Coneix els secrets de la Casa Reial, del 'faranduleo' espanyol, del que passa als platós de televisió quan les càmeres s'apaguen... És una mina. Però el seu repertori d'informacions exclusives també inclou vivències personals molt sucoses, intenses i divertides. Algunes esgarrifoses, com la que ha explicat a les xarxes socials: Pilar va patir el segrest d'algú molt estimat quan era jove. Li van demanar un rescat, molts diners, i es va trobar amb els raptors en una estació de tren per efectuar el pagament. Una pel·lícula d'intriga, amb final feliç i impactant, però que ningú no voldria viure en carn pròpia. La història, això sí, té detalls que la fan divertida i única, com l'autora de "Un perfecte cavaller".
Pilar Eyre / JB
La víctima del segrest que explica Eyre va ser Bakunin, un gos d'atura amb el que va compartir 12 anys de la seva vida. Sí, com Mijael Bakunin. Un dels pares de l'anarquisme, filòsof nascut a la Rússia de finals del segle XIX. Potser estan pensant: Pilar, anarquista? "¿En serio, Jorge?". Doncs sí, Eyre va tenir la seva etapa 'roja', tot i relacionar-se a la burgesia franquista de la seva època. Fins i tot, va intentar afiliar-se al Partit Comunista de Catalunya, que no la va acceptar per "radical", segons ha explicat en algunes entrevistes. El cas és que la periodista, animalista convençuda i que sent veritable passió pels seus gossos, anava de festa a sales com Zeleste acompanyada per Bakunin. I una d'aquelles nits, uns malfactors el van segrestar i, aprofitant que el gos portava una targeta amb el telèfon de la seva propietària, li van demanar molts calers. "Me pidieron bastante dinero, que reuní no sé cómo. Quedamos en una estación de tren". I què va passar? Que en fer l'intercanvi, Bakunin va patir una mena de síndrome d'Estocolm. L'animal s'estimava els criminals: "¡Tuvieron que irse corriendo y él llorando y tirando de la correa!". Es veu que el van tractar bé. La lleialtat i la bondat dels gossos és insondable.
A mí me secuestraron el perro que tenía entonces, Bakunín, hace muchos años. Me pidieron bastante dinero, que reuní no sé cómo. Quedamos en una estación de tren. Y Bakunín quería quedarse con los secuestradores! Tuvieron que irse corriendo y él llorando y tirando de la correa!
— Pilar Eyre (@pilareyre) 28 de enero de 2020
Jajajaja no no pero entonces yo lo llevaba a todas partes y estaba en Zeleste y lo cogieron... llevaba mi teléfono en una tarjeta en el cuello https://t.co/3eyqplx1mW
— Pilar Eyre (@pilareyre) 28 de enero de 2020
Dijeron que estaban medio arruinados con lo que comía... que si no les hubiera dado el dinero me lo hubieran devuelto igual. https://t.co/AECs4I3elM
— Pilar Eyre (@pilareyre) 28 de enero de 2020
Pilar Eyre gos Bakunin @pilareyre
Pilar Eyre gossos @pilareyre
Bakunin forma part de la gran història d'amor de la barcelonina amb els gossos, que l'han acompanyat tota la vida. Actualment, cuida de Fender i Dana de la mateixa manera que tots dos cuiden d'ella. Són un equip magnífic. I sempre dibuixen un somriure a la cara d'aquells que els envolten.