Marxar de viatge no només t'omple la galeria del mòbil de fotografies sobre paisatges, també t'omple un àlbum de records inoblidables per tota la vida. Anècdotes i aventures que saps que en tornar voldràs explicar a la família o els amics, i encara que no acabin amb un final molt feliç, sempre trobaràs un moment per explicar-les amb una mica d'humor. De fet, moltes d'aquestes males experiències de vegades es poden convertir en consells per als següents visitants, i això és exactament el que ha fet en Peyu explicant una de les anècdotes més surrealistes del seu àlbum de records dels viatges. Atents.
En Peyu ha estat un dels últims convidats del pòdcast Xapa La Ràdio, on ha parlat obertament sobre totes les coses que el fan ser un dels personatges més icònics de Catalunya. Què fa amb les 100 cabres, com va viure el moment que el van premiar amb un Ondas i també el tema de la calvície. Però entre tot aquest llistat d'assumptes random que el caracteritzen, també ha tingut el seu lloc per explicar l'anècdota, i atenció, perquè no ha deixat indiferent a ningú. Resulta doncs que en Peyu va voler regalar-li a la seva nòvia un viatge a Namíbia, un país del sudoest d'Àfrica, just quan van fer deu anys junts, prometia ser uns dies inoblidables, i en part, ho van ser gràcies a aquest moment del viatge. Així ho començava explicant l'humorista: "A la meva xicota li feia molta il·lusió anar a l'Àfrica i quan feia deu anys que sortíem junts li vaig regalar un viatge a Namíbia" Fins aquí, tot molt romàntic.
En Peyu continua explicant, i relata què va passar en un dels moments en què se'ls van apropar uns veïns de la zona. "Es veia tot molt tancat i tal, de cop venen uns tios d'allà. Si voleu menjar alguna cosa, heu d'anar a treure uns tiquets al caixer, perquè només pots comprar amb aquests tiquets" En Peyu i la Mireia, la seva nòvia des de fa 18 anys, ja van veure que allò podria ser una enganyifa, i els van respondre: "No, no, és igual, és igual" De nou, els van insistir: "És que us acompanyem al caixer a treure uns tiquets i tal" El pensament final d'en Peyu fou, intentar donar-los alguna cosa de diners perquè marxessin i prou: "Que ens acompanyin, i jo què sé, si cal treure 50 euros, els trauré i que ens deixin en pau" va pensar ell. Un error com una casa de pagès. "El tio em diu, posa la targeta, i poso la targeta al caixer, i me l'agafa ell i diu, no, no ja l'hi poso jo, i vaig veure claríssimament com no la posava al caixer i la donava a un tio del darrere, però era descaradíssim" Just aleshores començava un succés de pel·lícula.
Peyu els va demanar immediatament la targeta de crèdit amb una frase en anglès que li devia sortir del cor al segon: "Els hi vaig dir, ts, eh, return my credit card. I ell, no, no, és a la màquina" Clarament, era mentida. "No, no, torna'm la targeta de crèdit. I llavors em deien, està a la màquina, si vols que te la torni, marca el número secret. I dic, si home, si vols, anem a comprar junts el Lamborghini" La història no s'acaba: "Jo en aquell moment vaig reaccionar corrent darrere seu, i just a fora estava esperant, com a les pel·lícules, un cotxe amb les portes obertes, i el vaig avançar en aquell moment, i em vaig ficar dins del cotxe, al seient del copilot" L'anècdota es va ficar tensa i així és com es va trobar en Peyu. "Ell va arribar de cop i es va asseure sobre meu. Llavors, de cop i volta, estava jo, amb un negraco immens sobre meu, l'altre a punt d'arrencar el cotxe, fins que el conductor em va ensenyar una pipa i em diu, I kill you, (en català, et mataré) Llavors jo vaig dir, ep, atenció, vaig sortir de sota d'aquell senyor, i vaig marxar"
La vida d'en Peyu estava en perill i la targeta de crèdit ja estava apoderada, sort que la història ja té una mica més de perspectiva, i ara, almenys, la recorda amb una rialla a la cara.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!