Arturo Pérez-Reverte és la ploma més afilada de la literatura pàtria i no té cap inconvenient en repartir plantofades disfressades d'intel·lectualitat. La darrera ració ha anat per correu aeri cap a México D.F., al Palacio Nacional, on resideix el president Andrés Manuel López-Obrador. El motiu? L'atreviment del mandatari azteca, que demanava per carta al rei Felip que es disculpés oficialment per la conquesta d'Amèrica. L'autor de Alatriste posa López-Obrador en un disjuntiva: És "imbécil" o "sirvengüenza?"
 

No s'ha quedat aquí la cosa. També n'ha tingut per la resta de mortals, a qui ens ha dedicat un parell més de tuits. Un d'ells, fent-se autobombo o citant-se a sí mateix, tant s'hi val, per fer memòria d'aquells que van perdre la vida en la gesta americana: "Hernán Cortés y su gente conquistan México, y Pizarro el Perú, y Núñez de Balboa llega al Pacífico... Y unos po­cos vuelven ricos a su pueblo, viejos y llenos de cicatrices; pero la mayor parte se queda allí, en el fondo de los ríos, en templos manchados de sangre, en tumbas olvidadas y cubiertas de maleza". I l'altre, en el que s'afarta de la ignorància dels que el critiquen, que no comparteixen el seu criteri o que pensen diferent. "Acaba uno harto de que la historia de España...se haya convertido en el tiro al blanco de todos los demagogos, oportunistas y golfos de dentro y de fuera." I parla d'un concurs d'escopinades.

Això és el que tenim, segons el diagnòstic del senyor Pérez-Reverte, antic corresponsal de guerra i que viu en un creuada permanent. Ha deixat en un no res altres manifestacions d'espanyols pura raza com la de Santiago Abascal, de l'Albert Rivera o del Rafael Hernando, que ens han explicat la realitat de tot plegat.