El prestigiós xef i jutge de MasterChef, Pepe Rodríguez, ha posat sobre la taula una reflexió que va més enllà de la cuina, la importància d'educar els nens en hàbits nutricionals sans des de la seva més tendra infantesa. En una recent entrevista amb Men's Health España, Rodríguez va lamentar que l'atenció primerenca de la salut infantil se centri en el metge general o pediatre, però s'ometi sistemàticament la figura del nutricionista. Als seus 56 anys, el cuiner d'El Bohío reivindica que aquest complement hauria de ser essencial, tant en l'esfera familiar com institucional.
D'hàbits descuidats a consciència alimentària
Pepe Rodríguez reconeix que la seva relació amb el menjar no sempre va ser la més equilibrada. "Abans no menjava tan bé i em vaig adonar que no era el camí", va confessar en l'entrevista. Entre els seus costums menys saludables, destaca menjar plats pesats a altes hores de la nit, com tripes a les dotze, una cosa que amb el pas dels anys va canviar. El seu cos —i la seva digestió— li van donar senyals d'alerta, un problema intestinal el va impulsar a replantejar-se la seva dieta.
La transformació va incloure diversos canvis concrets: reduir les racions, optar per menjars més lleugers, incorporar fruita —una cosa que li ha aportat benestar físic i mental—, i aprendre a assaborir la sacietat, aquest punt en el qual un està satisfet sense sentir-se pesat. "Ara menjo molt més lleuger, menys quantitat m'adono que em sadollo, que estic a gust, que soc feliç," declara Rodríguez. Quant a l'exercici físic, admet no ser fanàtic del gimnàs: "Ho odio", afirma amb sinceritat. Però lluny de rendir-se, combina altres formes d'activitat més agradables: caminar gairebé tots els dies, utilitzar la bicicleta quan pot, moure's en el dia a dia. Segons ell, mantenir un cos actiu no té per què significar entrenar en sala, sinó simplement no tornar-se sedentari.
La salut infantil i el paper clau del nutricionista
La idea que més crida l'atenció de les seves declaracions és la que toca al cor del problema, la prevenció nutricional en la infantesa. "És una pena que ens portin al pediatre, ens portin a l'otorrinolaringòleg i no ens portin al nutricionista", lamenta Rodríguez, assenyalant que hauria de ser obligatori incorporar assessors nutricionals des d'edats primerenques. Segons el xef, vivim en una societat amb problemes creixents de sobrealimentació i sobrepès des de la infantesa, i que la solució comença per educació. Ensenyar als nens no només a menjar el que els agrada o a cenyir-se al que hi ha, sinó a entendre quins aliments beneficien la seva salut, a manejar quantitats, freqüència, qualitat nutricional. En definitiva, formar una consciència alimentària saludable.
Rodríguez suggereix que moltes de les consultes pediàtriques se centren a detectar malalties, vacunar, revisar creixement, però no en formar hàbits alimentaris que evitin futurs problemes metabòlics. Introduir el nutricionista en el seguiment infantil podria reduir el risc d'obesitat, malalties cardiovasculars i altres mals relacionats amb dietes inadequades.