"En busca de la mejor versión posible de uno mismo". Això escrivia la influencer i cantant de Sabadell, Yolanda Gallardo, just abans d'enlairar-se en un vol cap a Istanbul, capital de Turquia. Fa 4 dies de l'inici d'un viatge que no tenia una finalitat lúdica, turística ni tampoc espiritual, malgrat el text de l'artista més coneguda com la Pelopony. Ella es referia senzillament a l'aspecte físic, perquè es tractava d'operar-se. El rostre, concretament. Uns retocs estètics per fer realitat els seus somnis, i que han esdevingut malson. I dels més terrorífics.
A hores d'ara, la famosa artista de l'època més petarda de Mediaset ja no és com la recordàvem. Ni de bon tros. La imatge que il·lustra l'article i de la majoria d'aquells que la recorden ha envellit de manera radical. I no era aquest el resultat, per descomptat. La destrossa és de les que en fan època. I fa pena, la veritat. Entendreix, i mira que és un personatge que desperta cert debat. Tenia molta il·lusió per aquesta aventura turca, segurament atreta per preus més competitius. Una mica com passa amb els trasplantaments de cabells, matèria en la qual Turquia és una destinació ben famosa. La Pelopony volia una cara nova al millor preu, però no l'ha trobada pas. No és la seva millor versió.
Desfigurada completament, i no precisament pels efectes lògics del postoperatori, la imatge de la Yolanda esgarrifa. Com si li hagués passat un camió per sobre, d'anada i tornada. És un drama que relata ella mateixa, dos dies després d'un infern que comença a remetre. "Estuve dos dias ciega sin poder ver nada con ataques de ansiedad pero ya puedo ver y estoy viva", escriu a les xarxes, però el relat més descarnat és a través d'un munt d'stories per agrair el suport i l'interès dels seus fans, i donar tots els detalls del seu calvari. Poca broma, era una sessió de gran risc: "Se complicó un montón. Eran muchas operaciones. 2 liftings, cat eyes, cejas, blefaroplastia, la nariz, mandíbula". La paraula "complet" ha adquirit un nou significat amb la Pelopony.
Què li va passar? "Me inflamé más de la cuenta, y tenía los ojos cerrados. No podía ver y me dio un ataque de ansiedad. Respiraba mal porque un pulmón no me funcionaba". Li cridava "I can't breath, I can't breath, it's impossible" al cirurgià, no puc respirar. "Sentía que me moría, no podía respirar ni por la nariz ni la boca. El doctor me decía que no me quería dar más morfina". L'angoixa, sideral. Tot va anar malament durant 48 hores, fins que la inflamació va baixar una mica i li van poder obrir els ulls. Ara, que comença a alimentar-se, a fer les seves necessitats i a caminar una mica, llança una reflexió marca de la casa. "Si me queda bien habrá valido la pena, y si no soy una gilipollas. No me hacía falta, yo ya estaba bien". De vegades cal pensar les coses tres vegades abans de posar-s'hi. Però tant de bo que, com en desitja, li hagi valgut la pena. Que és la seva vida, vaja.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!