Dimecres 20 d'octubre del 2021. Enèsim bunyol de partit jugat pel Barça al Camp Nou. Nova demostració que el Barça de Ronald Koeman no juga a res. O més aviat, sí: juga a fer avorrir les ovelles. El conjunt blaugrana és un desgavell, s'arrossega i va perpetrant actuacions que no passaran, precisament, a la història.
Què lluny queden aquelles nits màgiques a l'estadi, aquells partits que guardem en la memòria els culers i que ens fan saltar les llàgrimes quan els recordem i quan veiem en què s'ha convertit ara l'equip: en un conjunt vulgar, previsible, insòlit (a la primera part es van penjar més pilotes a l'àrea que en tota l'etapa de Pep Guardiola com a entrenador) i profundament decebedor. Per no parlar que si estaves veient el partit a casa, calentet al sofà, probablement més d'un es va quedar adormit.
Barça - Dinamo. Sopor al Camp Nou / Efe
Esto es lo que hay, com s'està sentint els darrers temps. Sense Messi, sense diners, sense idees i amb un entrenador que no és el més motivador del món, precisament, anar al Camp Nou s'ha convertit en un via crucis, una mena de tortura.
S'han acabat les restriccions d'aforament, però tenim dubtes molt seriosos que enguany, l'estadi blaugrana torni a estar ple fins a la bandera. La pandèmia va provocar estralls en les butxaques de molts socis, i els que poden pagar una entrada o un abonament, s'ho pensen dues vegades perquè saben que probablement, més que anar a veure un espectacle únic, on aniran serà a l'escorxador.
Barça - Dinamo a la Champions: un gol de Piqué, i poca cosa més / Efe
Un dels que aquest dimecres va assistir a la tortura de partit de Champions contra el Dinamo de Kiev (un gol de Gerard Piqué i gràcies) va ser el magnífic escriptor català Jordi Puntí, autor, entre d'altres, de la magnífica Maletes perdudes o del no menys esplèndid Tot Messi.
Però Messi ja no hi és. I tot el que ha quedat al Barça són partits on hi passen molt poques coses i on vas mirant el rellotge esperant a veure quan s'acaba el malson, l'àrbitre xiula la fi del partit i tots puguem anar finalment cap a casa.
Per això, Puntí va escriure aquest comentari mentre veia, o millor dit, mentre patia el Barça-Dinamo des del Camp Nou: "Feia molts anys que no llegia tot mirant un partit del Barça. És a dir, feia molts anys que el futbol no em distreia de la lectura, i aquest equip de Koeman (perquè el problema és el seu plantejament tediós) em deixa llegir sense alçar el cap gaire sovint per veure el marcador". Així de clar. Així de trist. Així de rotund. Igual que una imatge que ha afegit un altre tuitaire, amb un espectador llegint, sí, sí, llegint, mentre es desenvolupa el partit a la gespa:
En veure-ho, Òscar Andreu fa una reflexió marca de la casa que hauria de fer reflexionar els culers: "Tant de bo el Premi Carlemany per al foment de la lectura d’aquesta temporada se l’endugui el Barça". Un comentari ple de sarcasme, però una veritat com un temple.
Socis llegint a l'estadi, avorrits a matar pel joc del Barça. Més diversió veient com vola una mosca en una biblioteca que veient el que passa damunt la gespa del Camp Nou... Així estan les coses...
La travessia pel desert serà llarga. I encara sort que de moment, el soci s'entreté llegint llibres... Com se li desperti la imaginació, veurem coses encara més divertides a la grada.