Durant molts anys, Oriol Grau va ser un dels membres destacats d'El Terrat, una de les peces cabdals de la troupe d'Andreu Buenafuente, especialment als seus programes a TV3. Junts van formar una de les parelles creatives i còmiques més estimades i emblemàtiques de la història de la ràdio i la televisió catalanes, una trajectòria professional i personal que semblava a prova de tot, un lligam emocional i laboral que semblava indivisible. Junts van participar en alguns dels programes més recordats de la Televisió de Catalunya, com el Sense títol, La cosa nostra o Una altra cosa, després que comencessin a caminar junts a Ràdio Reus. Allà, amb l'Andreu, va regalar als espectadors catalans personatges inoblidables com el Palomino (sense oblidar la padrina Josefina i el iaio Perico del programa de ràdio d'El Terrat), o va popularitzar allò de "¿Murallas? Murallaaaaaaas, murallas de Tarragonaaaaa":
Després, però van separar els seus camins professionals, quan Grau va deixar El Terrat i va agafar altres reptes professionals com Cap d'Entreteniment de TV3 quan Mònica Terribas n'era la directora. Fa un parell d'anys, Andreu Buenafuente deia això sobre l'Oriol: "És un dels millors i més brillants companys que he tingut a la ràdio. L’Oriol era ràdio pura i veure’l treballar, fer de Palomino, de Padrina, era un espectacle. Ara té un perfil baix perquè, com diem a Reus, no vol tant de bacallà. Però és un geni de la ràdio i un gran director teatral. Hauria pogut ser un director de primera divisió. A vegades me’l quedava mirant, i pensava: quin luxe. A la ràdio, això és una cosa que només m’ha passat amb Oriol Grau". Què ha dit ara l'Oriol sobre l'Andreu i El Terrat.
En una conversa molt recomanable al programa Llapis de memòria de SER Catalunya (on el convidat tria les cançons més representatives de la seva vida), l'humorista ha tirat de nostàlgia i ha viatjat molt enrere en el temps, fins als inicis de la productora, quan no es menjaven un torrat: "Els dos primers anys d'El Terrat fèiem zero d'audiència. Com la nostra consciència era que no ens escoltava ningú, ens donava una certa llibertat per fer el que ens donava la gana. I vam continuar fent el que ens donava la gana encara que tinguéssim audiència". També ha recordat com va ser la seva primera trobada amb l'Andreu i com va començar tot:
Després, va arribar l'èxit. I després, la saturació laboral, motiu que el va empènyer a deixar El Terrat després de molts anys. Grau ha negat que la seva marxa de la companyia hagi enterbolit la relació personal amb el seu antic company, Andreu Buenafuente: "Ho vaig deixar perquè s'havia acabat un cicle després de catorze anys intensíssims; de sobte vaig tenir enyorança de tornar a casa, a Tarragona". A casa, a Tarragona, ha exercit una vinculació, un lligam vital i cultural, remarcable, per exemple, participant en orquestres i a les representacions de l'espectacle Dames i vells, que va ajudar a recuperar després de la dictadura, i que els ha costat algunes desavinences: "Hem rebut amenaces de querelles criminals, i hem rebut cartes del diari queixant-se i condemnant-nos a l'infern etern. No ens censurem gens i diem el que volem, i jo intento no autocensurar-me".
Com veu el futur més immediat? Ell, que "he fet un curs de cabaret en què he après a cantar i a fer striptease", té clar que ara per ara, res de tornar a les ones i que ja li està molt bé mantenir-se apartat dels micròfons: "La meva aspiració és trobar la manera de no fer res", diu després de dècades de "feina intensa. Durant els anys que vaig estar a Barcelona, anava de casa a la feina i de la feina a casa, i el cap de setmana me n'anava a Tarragona a dirigir teatre". L'entenem, però si algun dia decideix tornar, allà estarem els seus fans.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!