Oriol Grau torna a Barcelona. L'actor de 63 anys és barceloní però tothom es pensa que és de Tarragona. Grau es va fer famós formant part d'El Terrat d'Andreu Buenafuente primer a la ràdio, a SER-Catalunya cada migdia, i després a TV3 i sempre se l'associa als inicis a Ràdio Reus i ja a la tele amb la cançó Murallas de Tarragona. Ha fet carrera teatral a la cartellera taragonina i es va casar amb un periodista tarragoní de Torredembarra, Xavier Zaragoza, mort tràgicament als 34 anys. Ara que Oriol Grau torna a la cartellera barcelonina amb un monòleg a la Sala Versus està fent promoció i en una entrevista al Vilaweb ha recordat un episodi sonat de la seva trajectòria: quan Mònica Terribas dirigia TV3 i el va contractar per fer de Cap de Programes, un dels alts càrrecs més importants de la cadena. D'ell depenen tots els espais d'Entreteniment. Grau va dimitir dos anys després de ser nomenat. Ara explica per què va durar tan poc a una de les cadires més poderoses de l'audiovisual a Catalunya.
Grau destaca dos noms que li van fer confiança: Buenafuente i Terribas: "L’Andreu de sobte em va treure de ser funcionari. Jo era funcionari de la DGAIA. Abans que fos corrupte, diguéssim. I l’Andreu em va convèncer per anar a Ràdio Barcelona. Jo vaig demanar una excedència i vaig anar a cobrar molt menys, però tant hi feia, vaig anar a fer el que jo volia. Per tant, l’Andreu va ser vital. I, després, la Mònica, perquè jo vaig tornar a Tarragona amb aquella tranquil·litat, i la Mònica em va insistir per ser cap de programes d’entreteniment de TV3. Primer li vaig dir que no. Va insistir-hi i al final li vaig dir que sí. Vaig estar-m’hi dos anys. Però més tard, li vaig haver de dir que no era feliç, m’agrada molt la meva feina, però jo tenia la meva vida a Tarragona amb el meu home, i necessitava tornar-hi. I vaig fer bé, perquè vaig ser allà amb el Xavi, el meu home, fins que es va morir, pobre. Vist amb el temps, tinc molt clar que vaig encertar en la decisió que vaig prendre. Per molt que molta gent em digués, però què fas?, amb la nòmina que cobres i el càrrec. Però primer és la meva vida i la meva felicitat, abans que no la feina". Dues etapes a TV3, la bona, en antena i la dolenta, a un despatx. Els actors, tan particulars ells, han de fer d'actors. I Grau va poder gaudir dels dos últims anys de vida del seu marit.
El monòleg que interpreta Oriol Grau és sobre la seva vida i va sorgir de manera espontània: "Què li interessa, a la gent, de l’Oriol? I de cop vaig pensar que, quan vaig per Catalunya –a Tarragona no, perquè ja saben què faig– em pregunten: què fas? Ja no et veiem mai, que et vas barallar amb el Buenafuente? Sempre fan les mateixes preguntes recurrents. I vaig pensar que donaria resposta a això. Què ha passat a la meva vida?". Espòiler: no es va barallar amb Buenafuente. L'Andreu, a diferència de la mala relació que li ha quedat amb Toni Clapés, només té paraules d'admiració cap a Oriol Grau: "L’Oriol és un dels millors i més brillants companys que he tingut a la ràdio. L’Oriol era ràdio pura i veure’l treballar, fer de Palomino, de Padrina, era un espectacle. Ara té un perfil baix perquè, com diem a Reus, no vol tant de bacallà. Però és un geni de la ràdio i un gran director teatral. Hauria pogut ser un director de primera divisió. A vegades me’l quedava mirant, i pensava: quin luxe. A la ràdio, això és una cosa que només m’ha passat amb Oriol Grau". Paraula del número 1.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!