L'ascens de la ultradreta a les eleccions del 10-N han deixat una Espanya que fa una pudor a ranci que espanta. Ferum a 1939​. A postguerra, franquisme, dictadura. Una Espanya en blanc i negre que s'explicava a través del NO-DO, "Noticiarios y documentales", una mena de telenotícies setmanal cinematogràfic amb el que el règim adoctrinava i intoxicava la població, oferint un retrat esbiaixat, trampós i únic de l'actualitat de lagrandeylibre.  Va funcionar entre 1942 i 1981, ja vivint en la democràcia del "atado y bien atado", tot just l'any del cop d'estat de 1981.  28 anys després, torna el NO-DO. Però no als cinemes, sinó a la 'separatista i perillosíssima' TV3, de la mà de 'Polònia'. El retrat és sensacional.

NO DO Polònia TV3

NO DO Polònia 2 TV3

NO-DO Polònia TV3

"Soplan vientos de traición: el pacto de la infamia entre Pedro Sánchez y Belcebú deja la nación en manos de los peligrosos separatistas". Així comença una peça memorable, que dibuixa l'Espanya de 2019 segons Abascal i Ortega Smith. Ells són "el rayo de esperanza" que han aconseguit que "se pueda hablar sin miedo a represalias". L'exemple és brutal: un senyor que baixa per les escales del seu edifici, i en trobar-se amb una dona que escombra el portal, manté aquesta conversa delirant: "Buenos días y puta Cataluña, Doña Reme". La senyora respon: "Y putos maricones y putos moros, Don Julián". No hi ha, però, temps per recuperar-se de l'atac de riure: el següent pas és "dar las gracias a los principales valedores": Griso, Ferreras "y Don Trancas y Don Barrancas", els ninots de Pablo Motos. Tot i que, segurament, el punt fort del gag van ser les mesures de VOX per a quan arribin al poder: "Menas e inmigrantes abandonados en Portugal de noche, cuando nadie mire". Múrcia capital d'Espanya ("Múrcia, que facha eres"), i millorar els Rodalies a Catalunya "para deportar a los independentistes. Au revoir, catalufos"
 

NO DO Polònia 4 TV3

NO DO Polònia 3 TV3

NO DO Polònia TV3

El noticiari acaba donant les gràcies a Abascal i Ortega Smith, que entonen l'himne oficiós ultra: " A por ellos oé, a por ellos oé". I aclareixen: "No es un grito de odio, es un canto al amor, al amor a las hostias que se van a llevar los enemigos de España". Ai. Pareu, si us plau! "Viva España... y puta Rosalía. Tra, tra. Malamente". Volem més NO-DO, però el de Polònia, és clar.