El reconegut docent Toni García, considerat per molts com el millor professor d'Espanya, torna a donar un cop sobre la taula. Aquesta vegada ho va fer en una xerrada explosiva al canal de YouTube de David Jiménez – El Director, on va destapar el que molts pares i alumnes fa anys que pensen en silenci: l'escola s'ha convertit en una maquinària de memorització, càstigs disfressats de deures i lectures imposades que només serveixen per ofegar la creativitat. La seva intervenció no va deixar ningú indiferent, especialment en comparar l'experiència de llegir un llibre amb la de veure una pel·lícula... i ser interrogat com si fos un examen de la CIA.
“Si fem de la lectura un martiri, els alumnes no s'hi voldran acostar”, va sentenciar García, assenyalant que obligar nens de 12 anys a llegir clàssics incomprensibles és el camí directe perquè odiïn la literatura per sempre. En comptes d'això, va proposar enganxar-los amb allò que realment gaudeixin: des de Harry Potter fins a còmics o tebeos, i des d'aquí fer el salt a obres més complexes. Per a aquest professor que ha trencat motlles en l'ensenyament espanyol, l'objectiu primordial no és la lectura prescriptiva, sinó la consolidació de l'hàbit de la lectura.
La lectura convertida en tortura escolar: un error que allunya els joves dels llibres
Toni García va llançar una acusació directa al sistema: l'escola mata el plaer de llegir. Assegura que els docents han confós la lectura com una arma per a exàmens, obligant els estudiants a recitar dates, generacions literàries i biografies d'autors que mai no van arribar a comprendre. En lloc de fomentar debat, s'exigeix memorització buida. El mestre, amb el seu to provocador, va comparar l'experiència de llegir amb anar al cinema. “Imagina't que surts de veure una pel·lícula amb la teva parella, amb les teves crispetes, i algú et pregunta: ‘Quin és el personatge principal? Quin és el personatge secundari? De què va la trama? Qui era el director?’. No tornaries a trepitjar un cinema. Doncs això mateix fem amb els llibres”, va assegurar.
Durant la xerrada, el professor va recordar com, en la seva infància, un docent li va negar la possibilitat de donar la seva pròpia interpretació d’un poema, aixafant la seva opinió amb una única “resposta correcta”. Per a García, aquest tipus de pràctiques són la llavor del silenci a les aules: 18 anys d’estudiants sense veu, sense opinió i només amb por de fallar. El resultat, diu, és un alumnat obsessionat amb una sola pregunta: “Què entra a l’examen?”.
Deures i exàmens sota la lupa: instruments d'aprenentatge o càstigs inútils?
Però el professor no es va quedar només en la lectura. En la xerrada, García va denunciar que el sistema perpetua rutines absurdes, com ara posar exàmens els dilluns per obligar els alumnes a estudiar tot el cap de setmana, sacrificant el seu temps lliure i la seva salut emocional. A més, va criticar la jornada de deures diaris que supera les tres hores. Aquestes pràctiques, segons ell, revelen més l'ego d'alguns docents que no pas un veritable compromís amb l'ensenyament.
El que queda clar és que, després del seu pas pel pòdcast de David Jiménez – El Director, ningú no tornarà a mirar igual els deures interminables, els exàmens impossibles i aquelles lectures obligatòries que han fet de la literatura un calvari. Segons Toni García, l'escola no hauria de fabricar alumnes obedients que memoritzen sense qüestionar, sinó lectors apassionats i estudiants crítics que s'atreveixin a pensar per si mateixos.