TVE ha viscut èpoques daurades d'èxit inimaginable avui en dia. La raó principal és òbvia: no hi havia competència i tot el que s'emetia a la pantalla arrasava. Ara bé, això no menysté la qualitat de molts dels seus formats, escola televisiva de moltes generacions d'espectadors i professionals. Un dels més incontestables és el '1,2,3...' creat per Chicho Ibáñez Serrador, un programa que era molt més que un programa. Era la cita ineludible de les famílies davant del televisor i l'aparador pel que han desfilat una enorme quantitat d'artistes i comunicadors molt populars per al gran públic. Una de les més famoses, per no dir la que més, és sense cap mena de dubtes Mayra Gómez Kemp.
La hispanocubana és un mite intemporal i un referent absolut, malgrat que la seva gran estrella s'apagués el 1988, quan va posar punt i final a la seva carrera en el concurs. Mai més va gaudir d'aquell èxit aclaparador, però segurament tampoc el necessitava. Havia tocat el cel amb les mans, i fins i tot s'havia quedat allà a viure-hi. Des d'aquell moment va començar un aterratge gradual que, ja a la dècada dels 2000, es va convertir en una caiguda dramàtica. I dissortadament li va afectar en la seva vida íntima i personal.
Mayra Gómez Kemp en su primer '1,2,3' / Youtube
Mayra Gómez Kemp amb Bigote Arrocet en un homenatge de 'Hora Punta' / RTVE.es
La Mayra ha patit i de valent per raons de salut. El càncer s'ha acarnissat amb ella; el 2009, un de llengua, que va posar molt seriosament en perill la seva capacitat de parla; tres anys més tard, quan s'havia recuperat completament dels seus problemes, la malaltia es va reproduir a la gola. L'impacte va ser brutal i, gràcies a anys de lluita i perseverança, va aconseguir superar-la. Però la ganivetada més punyent i que l'ha deixada sense capacitat de reacció ha estat la mort del seu company de vida, el marit Alberto Beco. El coronavirus se'l va dur el gener de 2021, deixant a la presentadora sola, abatuda i sense ganes d'aixecar-se de nou.
Han passat 9 mesos des del traspàs però Gómez Kemp no se'n surt. El seu relat és colpidor, com podem llegir en una entrevista al diari ABC: "Era todo para mí. Falleció cuando llevábamos 48 años juntos y estaba profundamente enamorada de él. Y aunque haya muerto sigo enamorada de él, eso no lo puedo ni quiero cambiar". Una declaració d'amor etern però dramàtica alhora: des d'aquell moment fatídic tot és negre, funest, inconsolable: "No he podido ni siquiera sacar su ropa de los armarios. Daría lo que fuera por estar un minuto con él". Si la mort d'un ésser estimat sempre és traumàtica, la de l'Alberto sembla multiplicar aquesta sensació: "Lo dejaron morir, lo dejaron tirado como una colilla. Los médicos no sabían ni siquiera si podían traerme una ambulancia y acabó muriendo aquí, en casa. Me quedé totalmente sola, tuve que llamar a alguien para que sacara el cadáver y lo quemara". El seu dia a dia esgarrifa: "Hay días que no hablo con ningún ser humano, salvo con las hijas de mi marido que me llaman para saber cómo estoy. No salgo de casa porque, ¿a dónde voy a ir? Sinceramente no me apetece en absoluto". La conversa és molt trista, i només ofereix un bri d'esperança quan explica el perquè de no deixar-se anar completament: "Mi marido desearía que yo estuviera bien. Resisto solo por él. Tengo momentos muy bajos y prefiero no seguir contando".
Mayra Gómez Kemp i el seu difunt marit Alberto Beco / GTRES
Mayra Gómez Kemps en l'actualitat / TVE
Tenir el respecte i l'admiració de milions de persones, però que no compensi davant del dolor per la pèrdua d'una de sola. Quin calvari, quina tristor. A l'hora de la veritat, la fama no val res.