Hi ha un periodista barceloní del diari de Pedro J. Ramírez que representa la mesquinesa ultra més abjecta. No diem català perquè seria una ofensa contra Catalunya. La independentista, la catalanista i fins i tot, la unionista moderada . Ell, però, no entra en cap dels tres grups. Ell menja apart. És Cristian Campos, autor d'altres ximpleries catalanòfobes, que acaba de rebentar el detector de fatxes amb una piulada digna de la dictadura franquista, si és que la mòmia i els seus sequaços haguessin conegut les xarxes socials. Bé, no només catalanòfobes, també escup el seu odi i menyspreu contra el basc i el gallec. Ho ha perpetrat fent de palmero d'Arcadi Espada, el que insulta a tort i dret, fins i tot menors i famílies amb Síndrome de Down, que signa una columna de pagament a 'El Mundo' en la que dispara contra les llengües cooficials de l'estat espanyol: "Un idioma necesitado de respiración asistida -gramatical o social- es un idioma del que no vale la pena ocuparse." Les excrescències d'Espada són el terreny idoni per a Campos i el seu odi irrespectuós per rebolcar-se feliç, afegint el seu granet de sorra bruta i pudenta: "Hay que dejar morir al gallego y al catalán (y al vasco, la más absurda de las tres lenguas)."

Cristian Campos El Español

Cristian Campos El Español

Campos ofereix les seves raons, dignes de la taverna més fosca, fatxa i ultra: "Primero, por inútiles. Segundo, por caras. Tercero, por débiles. El día que desaparezcan nos habremos quitado un problema de encima." L'imaginem prement el botó d'enviar al seu telèfon mòbil o ordinador, mentre estreny el ventre al lavabo de la redacció de 'El Español', o a la casa de l'esmentat ajunta lletres: Un sectari acomplexat de manual, un supremacista de pandereta, un ignorant mal educat i un macarra de quarta. La xarxa no es pot creure com es pot condensar tanta maldat i bilis en tres línies.

Cristian Campos toutube

Cristian Campos youtube

Felicitats, 'company'. T'ha faltat allò de 'habla en cristiano', rapar-te el cap i anar de cacera amb els de Plaça Artós.  Amb l'Arcadi feu un tàndem de traca i mocador. Que no t'estranyi si la gent es tapa el nas quan camines pel carrer. Ah, i per molt d'odi que surti dels teus budells contra les llengües de les nacions sense estat de la península, no ho aconseguiràs mai. Visca el català, gora euskera, longa vida para o galego!