La vida de Mariona Boix, esquiadora professional, podria ser el guió d'una pel·lícula. Una jove que als 18 anys aixecava trofeus en els campionats nacionals d'Eslàlom, va acabar enfrontant-se a una de les batalles més dures: la pèrdua de la seva carrera esportiva per una lesió devastadora. En una xerrada confessional per al pòdcast "POVCA$H", Boix va deixar frases que han donat molt a parlar, entre elles: “Quan deixes de fer esport tens un buit molt important”.
Aquest buit, sumat a una operació fallida i a l'abandonament institucional, la va arrossegar a moments de foscor on, segons va confessar, fins i tot desitjava no despertar l'endemà. “A casa meva no només vaig perdre la rutina, sinó que vaig perdre doncs el poder fer esport. Llavors, és com, ‘Val, com omplo jo ara aquesta rutina si no puc fer esport, que era el que més feia?’”, es preguntava constantment. No obstant això, el que semblava el final de la seva història esportiva es va convertir en el primer capítol d'una vida marcada per la resiliència i l'emprenedoria.
El preu ocult de ser esportista d'elit a Espanya
Poques persones coneixen el costat més cruel de l'esport professional: els èxits són celebrats, però les caigudes solen deixar els atletes en la més absoluta soledat. Mariona Boix ho va viure en pròpia carn quan, després de lesionar-se en una cursa a Andorra el 2015, la Federació Espanyola d'Esquí li va girar l'esquena.
“Jo vaig seguir a la Federació Espanyola fins a la segona operació. Després de la segona operació, la federació em fa una patadeta i em diu: «Bé, moltes gràcies»”, va recordar a POVCA$H. L'exesquiadora es va veure obligada a costejar-se els tractaments de manera privada, recorrent fins i tot a un crowdfunding amb què va recaptar 16.000 euros en tot just tres setmanes. La imatge de Boix amb crosses, explicant la seva història en un vídeo casolà, es va tornar viral, deixant al descobert la manca de suport que pateixen els esportistes en disciplines minoritàries.
Del dolor físic a la reinvenció empresarial
Després d'anys de teràpies, operacions i frustracions, va arribar el moment del gir inesperat. Boix va tocar fons durant la pandèmia, quan li van comunicar que no hi havia més tractaments possibles per al seu genoll. En aquell instant, va decidir reinventar-se. “Vaig preguntar a casa què era això de l'Ibex 35 i el meu pare em va dir: ‘Això és per perdre diners’. Però jo vaig pensar: llavors investigaré”, va relatar durant l'entrevista.
Aquest va ser l'inici de la seva aventura en el món de les inversions i el màrqueting digital. De passar dies plorant per no poder caminar, va passar a obsessionar-se amb les gràfiques del Bitcoin i els moviments del mercat de divises. Lentament, va descobrir en l'emprenedoria la mateixa adrenalina que abans li proporcionava l'esquí. Al cap i a la fi, els negocis i l'esport comparteixen una lliçó essencial: la perseverança és clau, ja que només els qui resisteixen mesos sense resultats visibles aconsegueixen assolir l'èxit.
Avui, lluny de les pistes nevades, Mariona Boix es defineix com algú que no sap quedar-se quiet i que ha trobat en la formació empresarial i digital un nou escenari per brillar. La seva història és el reflex d'una realitat incòmoda: a Espanya, tret d'en esports com el futbol o el bàsquet, els atletes amb prou feines tenen recursos per sostenir la seva carrera un cop arriba la retirada.