En el sempre intrigant món del coaching motivacional i la superació personal, una veu ressona amb força: la del metge i conferenciant Mario Alonso Puig. Amb el seu estil directe, apassionat i gairebé provocador, llança una pregunta que ha generat debats interminables en despatxos, universitats i sales de juntes: "Un líder neix o es fa?". La resposta no és senzilla, però Puig la converteix en un mirall en el qual tots ens hem de mirar.
El seu missatge impacta: el lideratge no és un títol, no és un càrrec, ni molt menys un privilegi reservat per a uns quants. És, en les seves paraules, "un verb, una manera de ser al món". I en aquest enfocament radical s'amaga la veritable revolució de la reinvenció personal, fent ús del feedback constructiu, la visualització, el maneig de creences limitants i la gestió efectiva d'emocions i estats mentals.
Competència, visió, caràcter i química: els quatre pilars que transformen qualsevol persona
En les seves intervencions, Mario Alonso Puig insisteix que el lideratge autèntic no consisteix a manar ni imposar. Es tracta d'inspirar, mobilitzar i crear una visió compartida. I per aconseguir-ho, existeixen quatre pilars que defineixen si una persona pot exercir veritable influència: competència, visió, caràcter i química. El primer pas, diu el metge, és ser competent. "Ha de ser competent en un camp", adverteix, ja que ningú no pot liderar un camp que desconeix.
A això se suma la visió: aquest nord clar i motivador que fa que d'altres vulguin caminar al teu costat. Però res d'això no funciona sense un caràcter sòlid i confiable, i molt menys sense la capacitat de connectar emocionalment amb els altres. Sense aquesta "química", assegura Puig, un presumpte líder només queda en aparença. Aquest plantejament trenca amb el clixé del líder carismàtic que ho té "tot de naixement". Per a Puig, liderar s'entrena i es descobreix. De fet, afirma que qualsevol pot transformar-se en referent si està disposat a treballar en aquests quatre pilars.
Reinventar-se: del cuc a la papallona
Però Mario Alonso Puig no es queda en teories. Una de les seves imatges més impactants és la comparació de l'ésser humà amb un cuc que, en entrar en la seva crisàlide, es converteix en papallona. La reinvenció personal, diu, és exactament això: descobrir talents ocults, trencar etiquetes socials i donar vida a la grandesa que tots portem dins. En aquest procés, la clau està a reconèixer que ningú no va néixer per a la mediocritat. Segons Puig, la societat ens condiciona amb judicis i etiquetes que limiten la nostra essència.
Tanmateix, quan una persona decideix reinventar-se, floreix en creativitat, confiança i energia vital. I el més sorprenent: aquesta transformació no només millora la vida professional, també impacta en la salut i en les relacions humanes. Però la idea de reinventar-se no és un simple eslògan motivacional, sinó un camí profund d'autodescobriment. El metge espanyol assegura que quan un ésser humà desperta el seu potencial, no només canvia la seva vida: canvia també la cultura de l'organització en la qual treballa i fins i tot l'economia d'un país. L'eterna pregunta continua vigent, però Mario Alonso Puig aporta una visió fresca i aclaparadora. Sí, hi ha els qui neixen amb una predisposició natural per liderar. Tanmateix, la ciència moderna demostra que la neuroplasticitat del cervell permet entrenar habilitats de lideratge en qualsevol etapa de la vida.