María Teresa Campos va morir el passat 5 setembre amb 82 anys. Un desenllaç tràgic que posava fi a una etapa vital de patiment i agonia, amb les seves facultats físiques i cognitives totalment malmeses. Aquest últim detall és, d'alguna manera, el més reconfortant: fa pensar que la presentadora no va ser conscient del seu deteriorament ni traspàs. Tampoc, segurament, del circ mediàtic organitzat al voltant de la seva figura, amb determinats voltors de la premsa del cor disposats a fer caixa amb la seva misèria. Parlem, per exemple, d'aconseguir una imatge de la Campos al seu pitjor moment, al seu final. Si no l'hem vist, no serà per manca de ganes. Només la integritat de les persones més properes a la comunicadora ho van evitar.
La qüestió de les instantànies d'una María Teresa consumida i absent ha provocat, de fet, enrenou des de fa mesos. Primer va ser un tuitaire el que va penjar-ne una mentre passejava del braç del gendre, el marit de Carmen Borrego, i que glaçava la sang. Temps després, la mateixa Borrego compartia una foto més amable, alhora que crua, de la de Tànger a casa seva. La va eliminar poc després, conscient que no feia més que alimentar la bèstia. Una d'insaciable i que va intentar la maniobra més bruta i despietada a través d'una altra persona de confiança: el xòfer, Gustavo Guillermo.
La figura d'en Gustavo va ser molt important per a la difunta, era el seu home de confiança, la persona que mai no la va deixar sola. Malgrat tot, era un home qüestionat per les filles de la Campos, Terelu i Carmen. I no han acabat gens bé. Cert que la decisió del xòfer d'entrar a la casa de 'GH VIP', situació que ha coincidit pràcticament amb el decés de la María Teresa, ha tibat la corda de manera brutal. Totes les parts es detesten. Les males llengües insinuaven que hi havia temor i mala maror per la possibilitat que en Gustavo fos beneficiari de l'herència, mentre explotava la figura de la morta en un reality. Però la qüestió del testament ha quedat enterrada, perquè no n'hi ha. Aquest front queda tancat, que no la guerra.
Els problemes amb l'empleat més estimat de la Campos només els saben amb exactitud els protagonistes de la història, però si fem cas del testimoni d'en Gustavo, pot ser que l'estiguessin tractant injustament. La confessió que ha fet a la casa de Guadalix, de ser certa, l'honora. Això sí, és una proposició esgarrifosa: “Me dijeron “si sacas una foto de María Teresa dentro de la habitación...” Me ofrecieron una pasta, ¡pero una pasta! Y le dije “¿pero tú estás gilipollas?” Aquest és el nivell d'indignitat de la història. Molt respectada professionalment, però pel que fa a la persona... no pas. Sortosament, però, l'home no va claudicar. I li va estalviar una humiliació que no mereix ningú. Tampoc ella, per descomptat.
