Marc Giró ja fa unes setmanes que cada dia li diu als oients de RAC1 que Vostè primer. Allà és el presentador i director, l'ànima d'un programa on deixa mostres diàries del caràcter i la incontinència verbal que l'han fet mereixedor, no només de tenir programa propi a la ràdio, sinó també de ser un col·laborador cobejat per molts altres que veuen en ell algú que t'esvalota el galliner en zero coma. Un dels que ha comptat amb ell en el passat és Andreu Buenafuente, que aquest dimarts el va convidar al seu Late Motiv. Allà Giró va fer el que s'espera d'ell: aportar la seva particularíssima visió del que l'envolta, explicada de la manera com només ell sap explicar i deixant presentador i públic rendit als seus peus.
Movistar+
Buenafuente i Giró van parlar de tot. També de la situació a Catalunya, i aquesta vegada, encara amb més raó de ser. Marc Giró és català, va començar la seva carrera professional a Catalunya, de la mà de Jordi González en el recordat Les 1000 i una de TV3, ja fa 22 anys. Després, però, la seva carrera va prosseguir a Madrid, on hi viu fa 20 anys. De fet, ell reconeix que està empadronat allà i que la vida ell la veu "en AVE, muy rápido todo". Però l'Andreu vol saber la opinió sobre el conflicte català, precisament de la mà d'algú que també ha viscut molt de temps a cavall entre un lloc i l'altre. "Lo reconozco", diu Giró, "yo soy equidistante, entonces, quedo fatal en todas partes. El muy independentista y el muy de lo otro tendrían que ponerse un poco como yo, serenarse, escucharse... Si hay dos millones de independentistas, habrá que escucharles, a lo mejor tienen razón".
Movistar+
Giró va parlar de Catalunya. I d'Espanya. País al que defineix amb una curiosa metàfora: "¿Tú tienes perro Andreu? Yo tengo dos. Y España es como un perro que se está meando a las 11 de la noche". Buenafuente somriu. I Giró s'acaba d'explicar: "Llueve fuera y estás tú a gustito, una fumando un porro, otro tomando sopita y entonces dices: 'si está el perro meándose muchísimo y hay que sacarlo a mear, o le explotará la vejiga y se meará en casa!!'". Mandra màxima baixar. Però ell té clar qui ho ha de fer: "¿A quién le toca bajar al perro? A los políticos. Que el perro mee y cague y descanse. Hay que descansar a España... y entonces un veterinario ya verá a ver qué pasa con el perro". La comparativa canina deixa lloc, després, a una reflexió que queda damunt la taula: "quizás España necesita que le cambien de nombre, como a los yogures. O la bandera, que deje de ser España". Pots veure-ho a partir del minut 05'30":
Sota la bogeria i el sarcasme, Giró acostuma a dir coses francament interessants. Només caldria afegir que si Espanya és com un gos que es pixa a la nit, de vegades el Congrés dels Diputats sembla un pipican.