Parlar de la vida després de la mort sempre ha estat un tema envoltat de misteri, creences religioses i especulació filosòfica. Tanmateix, quan són mèdics i científics els que posen el tema sobre la taula, el debat adquireix un caràcter encara més pertorbador, ja que aporta una perspectiva clínica i l'evidència empírica aporten un marc diferent del de l'especulació i la subjectivitat.
El Dr. Manuel Sans, cirurgià i professor a la Universitat de Barcelona, ha dedicat anys a investigar el que passa quan el cor deixa de bategar i, sorprenentment, assegura que molts dels seus pacients "no volien tornar" després d'haver viscut una experiència propera a la mort. La seva trobada amb Bruce Grayson, psiquiatre de la Universitat de Virgínia i un dels experts més grans en aquest fenomen, va donar lloc a una entrevista al seu canal de YouTube que està encenent les xarxes i que podria canviar la forma en què entenem la mort clínica.
Testimonis de pacients que "van tornar de la mort"
Segons el doctor Sans, nombrosos pacients que havien estat declarats clínicament morts per traumatismes, hemorràgies greus o complicacions quirúrgiques, van tornar amb relats tan vívids que esgarrifen fins i tot els més escèptics. Des de flotar fora del cos i observar els metges durant la reanimació, fins a descriure converses ocorregudes a quilòmetres de distància, els relats coincideixen en un mateix patró: la consciència continua activa encara que el cervell deixa de funcionar. L'inquietant és que no es tracta de simples somnis o al·lucinacions. En estudis realitzats amb ressonàncies magnètiques, pacients que descrivien objectes vistos únicament durant la seva experiència extracorpòria activaven àrees cerebrals lligades a la visió, confirmant que allò havia estat viscut amb una claredat aterridora.
"Ells no volien tornar": la veritat darrere del "més enllà"
Un dels punts més importants revelats per Sans és que la gran majoria dels pacients no desitjaven tornar a la vida terrenal. Relataven haver sentit una pau indescriptible, harmonia i amor absolut, al punt de considerar la reanimació mèdica com un "error" que els va tornar a un món ple de dolor i limitacions. Alguns, tanmateix, van afirmar haver demanat de tornar per reparar errors comesos o per cuidar-se dels seus éssers estimats, però el cert és que molts van confessar haver creuat una espècie de frontera de la qual només uns quants aconsegueixen tornar. I en casos més estremidors, un reduït percentatge va relatar experiències aterridores, que els metges anomenen "experiències properes a la mort diabòliques", on predominen la por i l'angoixa.
El debat entre ciència i espiritualitat s'intensifica. Sans i Grayson coincideixen que el cervell podria no ser el productor de la ment, sinó un mer transmissor d'una cosa molt més gran, un camp de consciència que transcendeix l'espai i el temps. Aquí entra en joc la física quàntica, que planteja que tot en l'univers és energia, una explicació que sembla ajustar-se millor als relats dels qui van tornar de la mort.
El seguiment a aquests pacients va revelar un patró inquietant: després de tornar, molts perden la por de la mort, es tornen més espirituals i canvien la seva escala de valors. L'obsessió pel material desapareix i al seu lloc apareixen l'empatia, la bondat i l'altruisme. El que per a uns és un "miracle", per a d'altres representa la confirmació que la mort no és el final, sinó l'inici d'alguna cosa que la ciència tot just comença a explorar.