Manuel Cuyàs ha estat un dels periodistes més reconeguts de Catalunya durant les últimes dècades. Malauradament, però, una maleïda leucèmia el va fer marxar abans d'hora, als 67 anys. El de Mataró, un dels columnistes independentistes de referència, deixava un buit descomunal a la professió, on tenia grans amics. Un dels més colpits per la seva pèrdua va ser Xavier Graset, que el tenia com a tertulià al 'Més 324', i que confessava que havia passat de considerar-lo com a un senzill company d'ofici a algú molt important a la seva vida. Fins i tot, quan discutien, es feia estimar: "sempre ens enganxàvem perquè tenia un posat de barrufet rondinaire", deia amb melancolia. "Estic fotut, molt malament. Me l'estimava com un germà".
Xavier Graset / Canal 324
Ara bé, segur que l'estocada més dolorosa l'han sentida en carn pròpia els seus éssers propers. Una família que no ha deixat de recordar-lo durant els 365 dies que han passat des de la seva defunció. La seva filla Núria, per exemple, que signa un recordatori que fa brotar les llàgrimes. Quan Cuyàs es treia la indumentària d'analista polític i de l'actualitat, era un home familiar, entranyable, orgullós dels seus. Exactament el mateix sentiment que hi provocava, fins i tot entre els més petits, com el seu nét. Un nét al que cuidava amb afecte i devoció, com es pot veure a la fotografia que acompanya el text de la Núria, que explica com se sent de forma commovedora: "Com el trobo a faltar i que diferent que és tot sense ell". La xarxa, emocionada.
Manuel Cuyàs amb el seu nét
Manuel Cuyàs / Twitter
La imatge fa pensar en un dels llibres més personals d'en Manuel, com aquell que explica la seva història familiar: "El nét del pirata". Un altre nét, quan sigui més gran, podrà comprovar amb el mateix orgull l'enorme avi que va tenir la sort de conèixer. Tant de bo que n'hagués estat molt més. Ànims a tots.