És un dels cantants barcelonins més estimats a tot l'estat espanyol, gràcies a una carrera musical plena d'èxits amb 'El Último de la Fila' o en solitari. A casa nostra, molts el recordem també per les seves etapes a 'Los Ràpidos' i 'Los Burros' amb Quimi Portet (també a 'El Último de la Fila', és clar). Sí, és Manolo García, actualment de gira per tota Espanya repassant la seva trajectòria musical en format acústic. Al marge de la seva activitat professional, però, García és dels artistes que no s'amaguen quan li pregunten per opinions polítiques i Catalunya. Sempre hi respon, malgrat que no agradi a uns i els altres. Alguns l'acusen d'equidistància, tot i que va ser un dels artistes que es van posicionar clarament a favor del referèndum: "por qué no se puede escuchar la opinión del pueblo catalán", deia un mes abans del 1-O. Paradoxes de la vida, precisament la llavor que va originar el rebuig de l'espanyolisme radical, i que torna a florir pel que ha dit a una entrevista a 'El Mundo'

Manolo García concert 1 Europa Press

Manolo García concert Europa Press

A García, nascut a Catalunya però de família manxega, li demanen la fòrmula de la cocacola: "¿Lo de Cataluña tiene arreglo?" I és clar, respon fidel al que ha expressat en d'altres ocasions, i que és tan sensat que és el que fa anys que l'independentisme reclama a Madrid, sense èxit: diàleg. "La única vía posible es política, sentarse a hablar y llegar a un acuerdo, que es lo razonable en un estado democrático". Tota la resta és "intentar apagar el fuego con gasolina, hay extintores que se llaman hacer política seria". Les imatges de les mobilitzacions arran la injusta sentència del Procés i de la resposta policial no semblen anar en aquesta direcció: "No podemos estancarnos, intentando solucionar esto a tornillazos, pedradas, cargas de antidisturbios, policías heridos... Ése es el peor camino". 4 formes de definir la violència: tres són conegudes, perquè estan a tots els mitjans espanyols. De l'altra se'n parla menys, i amb la boca petita: "càrregues policials". Segurament podria haver inclòs moltes més actuacions policials qüestionables, com infiltrats, excés de força, detencions arbitràries, intimidacions, opinions polítiques d'uniformats... En tot cas, Manolo s'ha quedat a mig camí, i la xarxa no el perdona: l'han caigut un munt de pals per no demanar més mà dura contra Catalunya. 

Sembla que parlar gaire de la política del "a por ellos" surt car a Espanya. García s'ha mullat, sí, però només tres dits del peu, i tot i així en rep.