Al pòdcast “Vides Contades”, la creadora de contingut Maeva deixa clar que l'elegància no és un luxe reservat a uns quants, sinó una eina de transformació personal. Amb més d'un milió i mig de seguidors, aquesta influencer francesa confessa que abans de trobar el seu estil, vivia atrapada en la superficialitat de les xarxes, buida de propòsit i envoltada de la banalitat que avui critica obertament.
“Tenia un milió de seguidors, però em sentia perduda”, revela la Maeva amb una sinceritat que desarma. Va ser llavors quan la recerca de l'elegància va canviar la seva vida per sempre. El que va començar com l'elecció d'un vestit per a un casament a París es va convertir en un viatge profund cap a l'autenticitat, l'equilibri i l'autoestima.
L'elegància com a estil de vida i no com a etiqueta
En la seva conversa a Vides Comptades, la Maeva subratlla que la veritable elegància va molt més enllà de la roba. No es tracta de marques, luxe o tendències, sinó d'actitud, educació i coherència interior. “Si una persona es vesteix de manera elegant però actua de manera vulgar, perd tota la seva elegància”, sentencia, deixant entreveure una filosofia que ha despertat tant admiració com polèmica.
La seva definició és clara: l'elegància és una actitud. Un llenguatge silenciós que s'expressa en els gestos, les paraules i les decisions quotidianes. Per a ella, “canviar una peça de roba pot canviar la teva actitud”, una frase que ha ressonat a xarxes socials com un mantra per a milers de seguidors que busquen retrobar-se amb la sofisticació perduda.
El costat polèmic de l'elegància: feminisme, vulgaritat i haters
No obstant això, la seva visió no ha estat exempta de controvèrsies. Maeva sosté que la societat s'ha vulgaritzat, i assenyala que la moda actual ha confós la llibertat amb la falta de límits. “Abans la gent cuidava la seva imatge, li importava. Ara a ningú li importa la imatge que mostra. Tant li fa totalment ser elegant”, afirma amb fermesa. Ara bé, per a ella, la vulgaritat no només està en les faldilles curtes, els escots pronunciats o els colors estridents, sinó també en l'actitud ostentosa i el desig constant de cridar l'atenció. Les seves opinions sobre el feminisme, que qualifica de “moviment que destrueix les dones i els homes”, ja que masculinitza les dones i feminitza els homes, invertint els rols”, també li han valgut amenaces i cancel·lacions. Però lluny de retractar-se, assegura que l'elegància és també una forma de resistència davant d'un món que, segons ella, ha perdut el nord.
Ara bé, el missatge central que comparteix la Maeva és que l'elegància no és un do innat, sinó una habilitat que s'aprèn. Ella defensa que la transformació està a l'abast de tothom: només cal començar amb petits gestos, com ara triar la roba amb consciència, moderar el llenguatge o cultivar la discreció. Segons el seu mètode, aquest procés de canvi es pot concretar en només 30 dies, sempre que s'apliqui la disciplina i una ferma voluntat.
El fenomen Maeva ha traspassat fronteres perquè toca una fibra sensible: l'anhel de distinció en temps d'excés. En una era on les xarxes premien allò que crida l'atenció i allò que és provocador, el seu missatge rescata el valor de la moderació, l'educació i la sobrietat. I potser aquí rau el secret del seu èxit: en un univers saturat de soroll i vulgaritat, ella proposa el silenci elegant com una nova revolució. Una revolució que comença, potser, amb un simple gest davant del mirall i la decisió de triar una peça per canviar-ho tot.