El programa El hormiguero, tot i tenir molts detractors, continua tenint unes audiències espaterrants. Tot i les crítiques, tant les que van dirigides cap al seu presentador i director, Pablo Motos, com cap a bona part dels seus col·laboradors, de tant en tant treu el cap per allà algú que paga la pena. Com l'inclassificable Luis Piedrahita. El còmic gallec, multidisciplinari (mag, escriptor, director de cinema, guionista...), té una manera d'explicar les coses i un look tan personal, amb les seves inseparables ulleres i el serrell de costat, que sovint provoca rialles quan explica què li ha passat o fa algun dels seus shows pel país. Ara, Piedrahita ha estat el convidat de dos tipus que, com ell, porten l'humor per bandera, els molt recomanables Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes de La ruina, on porten amunt i avall el seu pòdcast en el qual diferents persones confessen moments ruïnosos del seu passat, d'aquells de tierra trágame.
I Piedrahita no ha decebut amb el seu record de què va passar uns quants anys enrere, quan encara ni s'imaginava que es guanyaria la vida fent riure al personal. Recorda com de petit tenia (i té) un amic íntim, Edu, on vivien tots dos, a La Corunya. Explica que els dos eren molt fans de sèries com El equipo A, Mac Gyver i aquest estil, com molts dels nens d'aquella època, "cosas de niño flipao". Un dia, li truca per telèfon l'Edu i li diu: "Luis, ven corriendo a mi casa. Y yo no dejé que siguiera hablando: colgué y fui allí sin saber qué era. llego y ya estaba la puerta de su casa abierta para no perder ni un segundo. Entro y me invita a entrar en zonas secretas como es el dormitorio de los padres. Y no solo eso, sinó al cuarto de baño de los padres".
I què van fer allà el Luis i l'Edu? Més ben dit, què van veure allà... Van obrir la porta de l'armariet dels medicaments, on hi havia una caixa de tampons, de 'Tampax'. "Los dos miramos los tampones puestos con sus cordelitos de algodón, nos miramos y dijimos: '¡¡Dinamita!!'". Per aquell parell, allò és el que era, amb aquella forma. "No podemos llevarnos toda la dinamita porque tu madre la tendrá aquí para lo que sea... Nos llevamos 3 cartuchos de 'dinamita'". Per fer què?: "Para ponerlos en las cacas de perro en la plaza, que es lo que hacíamos con los petardos". Però allò, evidentment, no va esclatar... "Clavo el támpax en una caca, enciendo la mecha en el hilo... y se apaga". Conclusió?: "Esto es porque como tu madre guarda la dinamita en el cuarto de baño, con los vapores de la ducha, se le ha humedecido. Creo que es nuestro deber decírselo".
I van anar a parlar amb ella. Amb la mare del seu millor amic. A confessar: "La dinamita, por los vapores de la ducha o por lo que sea, está mojada y no la podrás utilizar. La madre nos mira, sacamos los támpax, y nos dice: 'vosotros sabéis para qué es esto?'. Y nosotros: 'Por supuesto'. Y ella: 'Vale, así ya no os lo tengo que explicar. ¿De qué queréis el bocadillo?'... Merendamos y allí se quedó la historia. Ella no quería preguntar ni nosotros queríamos saber".
Sensacional. I poca broma, que si MacGyver agafa un tampó, el fa explotar cent per cent.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!