Semblava que no existiria cap tennista capaç de superar Rafa Nadal, però el mallorquí podria caure en l'oblit ara que s'ha retirat de les pistes, i és que el seu substitut, Carlos Alcaraz, s'està convertint en el millor tennista del món. Amb tan sols 21 anys ha conquerit el seu primer Roland Garros. El murcià va guanyar a Alexander Zverev a París, aconseguint guanyar així el seu tercer títol de Grand Slam. Carlos és molt reservat amb la seva vida privada, i qualsevol cosa sobre el seu passat genera un gran interès mediàtic. ‘Zapeando’ ha contactat amb la seva escola i han parlat dos dels seus professors.
Els professors s'han mostrat molt orgullosos del jove i han confessat que a El Palmar tots celebren els seus èxits. Cada vegada que guanya es fa una festa “grandíssima”. Carlos va ser el professor d'Educació Física del tennista i, com explica a Dani Mateo, presentador de l'espai, Alcaraz ja apuntava maneres. "Estàvem en contacte amb el seu pare i ell ens explicava els seus triomfs", afirma el professor.
Loli, una altra de les professores que el coneixen des que era un nen, assegura que no ha canviat gens, tot i ser ric i famós a una edat tan primerenca. "És un encant de noi". "Per Nadal va ser a l'escola visitant-nos, a lliurar una samarreta perquè l'AMPA la sortegés, i sempre està amb el seu somriure, amb tothom es fa fotos, mai no hi ha una mala cara", explica.
El tenista, a més, era molt bon estudiant. "Una de les característiques de Carlos és que aprèn ràpid, tenia els temps molt ajustats i quan era al col·legi estava centrat en el col·legi", afirma Loli. "Era bo tant amb la raqueta com al col·legi", afegeix la professora.
Carlos Alcaraz havia de combinar els estudis amb els partits
Amb tal que no perdés el ritme, la Loli li preparava programes específics. Com que havia de disputar tornejos, perdia classe, i l'esforç havia de ser més gran. Ara és un home d'èxit, però en cert sentit va perdre la seva infantesa.
De la seva etapa com a tutora de Primària d'Alcaraz, no oblida una conversa amb Carlitos un dia que no va tenir temps de mirar un temari: "Em va dir, 'seño, és que acabo tan cansat que no veig ni els dibuixos animats'. Jo li vaig preguntar: 'Et mereix la pena?' I va contestar: 'Sí, vull ser tennista'. Ell ho tenia claríssim”.
També destaquen que ja des de la seva infància era un nen molt competitiu. “No volia perdre ni a les xapes”. "En Carlitos era una fiera en tot: donava el cent per cent en cada cosa que feia a l'escola". També destacava per la seva esportivitat en les victòries que obtenia en les competicions interescolars, el mateix que ara demostra en cada partit de l'ATP: guanyi o perdi. "No feia llenya de l'arbre caigut".
