Carlos Alcaraz va tornar a deixar sense alè el món del tennis en derrotar sense problemes Zizou Bergs a l'ATP 500 de Tòquio, tot just dos dies després de patir un fort trenc d'un turmell. Però darrere d'aquesta recuperació gairebé miraculosa no només hi ha el talent del número u espanyol, sinó la mà màgica de Juanjo Moreno, el seu fisioterapeuta de confiança. El jove tennista no va dubtar a proclamar-ho públicament: “Tinc el millor fisioterapeuta del món”.
El turmell d'un tennista és el seu taló d'Aquil·les, i el d'Alcaraz semblava greu. Tot i això, en menys de 48 hores va tornar a estar en plena forma. La clau va ser en la disciplina i en un tractament que, segons es comenta als passadissos del torneig, va fregar l'experimental. Moreno coneix a la perfecció cada fibra muscular del campió i aplica mètodes que combinen ciència, innovació i experiència internacional. Nascut a Albacete, la seva carrera no sempre va estar lligada al tennis. Abans de convertir-se en peça fonamental de l'equip d'Alcaraz, va treballar en clubs de futbol i fins i tot es va formar a França, en ciutats com Lió i Marsella. El seu currículum impressiona: llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i en Fisioteràpia, ha col·laborat amb figures com Pablo Carreño, Nico Almagro i el mateix Juan Carlos Ferrero.
Dormir, menjar, confiar i pensar: el mètode Juanjo Moreno per desactivar creences limitants
Però Juanjo Moreno no és només un fisioterapeuta: és un arquitecte del cos i la ment d'Alcaraz. A Roland Garros 2023 ja va saltar a la fama en revelar com va combatre els rampes del murcià amb un remei inesperat: suc de cogombrets. Des d'aleshores, el seu nom va començar a ressonar en els cercles esportius com un pioner en la recuperació ràpida de lesions.
El seu èxit no es limita al tractament físic. Moreno insisteix que la veritable diferència és en la mentalitat. En les seves pròpies paraules, en una entrevista per al canal d'Ingenio Inversor, molts esportistes i persones comunes fracassen perquè “no s'aturen a pensar-s'ho”. És a dir, no reflexionen sobre el que realment necessiten per estar bé. Per a ell, la clau és dormir bé, alimentar-se correctament i mantenir una fe indestructible en el procés de treball.
Una filosofia que transcendeix l'esport
La reflexió de Moreno adquireix un to filosòfic quan aborda el parany de l'ambició desmesurada. Critica la tendència de la societat a anar fent coses per inèrcia, perseguint metes externes d'estatus o riquesa sense definir primer què és "suficient" per a un mateix. El veritable punt d'inflexió, el consell que l'expert ofereix, és simple i potent: planteja't el que és suficient per a tu abans d'arrencar tot aquest procés.
Aquesta pausa reflexiva és la clau per desprogramar les creences limitants i evitar la "inconformitat" que sorgeix en confrontar la pròpia realitat. L'ensenyament del fisioterapeuta va més enllà de l'esport; és una lliçó d'educació financera i personal. Qüestiona la visió tradicional dels diners com una finalitat en si mateixa —impulsada per la societat, la publicitat i el sistema educatiu— i el reposiciona com una eina. En entendre que els diners no són un objectiu, sinó un mitjà, s'allibera de l'ansietat d'acumular i se centra en l'estat de plenitud o pau.
D'aquesta manera, mentre Carlos Alcaraz enlluerna amb els seus èxits a l'elit del tennis, Juanjo Moreno opera des d'un segon pla. Tot i això, cada victòria, cada recuperació miraculosa i cada pas en la carrera del murcià porten la petjada invisible, però indispensable, d'aquest fisioterapeuta a qui amb tota justícia anomenen “el millor del món”.