Laura Rosel segueix sent una de les periodistes més estimades, admirades i populars del panorama audiovisual català. Dona, directora i presentadora dels dos vaixells insígnia de la comunicació: el FAQS, quan era el Preguntes freqüents d'audiències del 21%, i El matí de Catalunya Ràdio, l'eina més poderosa de la CCMA després dels Telenotícies de TV3. Poques periodistes han arribat tan amunt amb només 43 anys. És famosa per dirigir-los i per haver-ne estat acomiadada amb pocs miraments. Ara, després de saber-se que tampoc no presentarà La Marató que TV3 li havia ofert, segueix fent de periodista on la criden, com a l'Ara. Allà ha escrit una columna molt del seu estil: combinant l'actualitat amb la seva petja personal. Hi parla de les seves dues filles de 12 i 9 anys, la Joana i la Carlota, i el drama d'haver-los de comprar o negar el seu primer telèfon mòbil.
La columna es diu 'Vull un mòbil' i es fa ressò de la notícia Un grup de pares promou limitar tenir telèfon mòbil fins als 16 anys. Els 16!, Tant de bo. Rosel té una filla de 12, la Joana, i ja li ha hagut de comprar el seu primer mòbil. L'article, molt ben escrit, explica la peripècia d'una mare, divorciada en el seu cas i amb dues filles on la gran de 12 anys viu en un entorn on tots els nens i nenes del seu curs, 1er d'ESO, ja tenen mòbil. Rosel volia esperar que la Joana en tingués 14. Impossible, el mateix Institut té professors que incompleixen la normativa antimòbils dels nens: "14. Aquesta era la fita. Arribar als 14 de la meva filla gran sense comprar-li telèfon mòbil. Era una proposta plena de fissures. Jo mateixa era conscient que com a molt aguantaria fins als 13. Seria tot un èxit si ho aconseguia. A 1r d'ESO tots en tenen un. A l’institut està prohibit l’ús de dispositius electrònics, hi ha cartells que ho adverteixen i a les reunions de pares sempre s’ha explicat així, però tots els alumnes el porten a sobre quan van a classe. (...) Fa un parell de setmanes, a l’assignatura d’experimentals, el professor va demanar als alumnes que traguessin el telèfon per estudiar l’eclipsi lunar: amb la llanterna del mòbil havien d’il·luminar una esfera que representava la Terra". El profe d'experimentals, ell era l'il·luminat.
La Joana ha pressionat la seva mare i ha obtingut els seus fruits, pels 12 anys ja té mòbil propi: "No són només els grups de WhatsApp on no hi és, sinó la vida que passa a través de la pantalla i que ella no viu, el fet de sentir-se fora del grup dels seus iguals. Ella creu que s’ho està perdent tot per culpa meva. Jo estic convençuda que cada dia sense mòbil és un dia més llegint llibres, jugant amb la seva germana i omplint llibretes amb dibuixos i escrits. Ha plorat, ha redactat normes d’ús, ha escrit una nota premonitòria on avisa que, si quan faci els 12 anys no té mòbil, “el món s’acabarà”.
La periodista aconsegueix el que es proposa amb l'article, arribar al cervell i al cor del lector: "Ara, a més de supervisar deures, treballs, festes d’aniversari i talles de samarretes, hauré de controlar les hores que passa davant de la pantalla, els grups de WhatsApp on l’afegeixen, les fotos i els vídeos que comparteix i les apps que instal·la. Sé que avui serà la nena més feliç del món. Però no puc evitar sentir que li estic fallant, que no estic sent capaç de protegir-la". I compte que ara ve la petita, la Carlota "La petita n’acaba de fer 9 i el precedent de la seva germana pot ser letal". La Rosel columnista també mereix atenció.