Queda menys d'una setmana per saber qui ocuparà finalment l'ajuntament de Barcelona. El pacte contranatura entre Colau, Collboni i sobretot, Manuel Valls, cada dia que passa rep més suport per part de les forces espanyoles que utilitzen l'independentisme per convèncer Ada Colau que la ciutat -i el país- la necessita per tal d'evitar que sigui Ernest Maragall qui ocupi el lloc. I qui diu forces espanyoles diu també d'altres empentes que rep la proposta des de mitjans catalans. El candidat republicà ha tornat a dir aquest diumenge que un pacte BComú-PSC-Valls “seria estrany. No tindria res a veure amb el progressisme ni les conviccions republicanes”. Maragall, a més, ha recordat que a punt d'acabar el judici al procés, "¿S'imaginen que gràcies a l'acord de PSC amb BComú la mateixa setmana que acabi el judici es treguin els llaços grocs dels edificis de Barcelona?”.
Sergi Alcázar
Una pregunta que sobrevola la ciutat, però no així l'edifici de La Vanguardia. Al diari darrerament passen coses estranyes, com que desapareixin fotos de l'edició digital que en el paper sí hi eren. A pocs dies perquè s'hagin de concretar els pactes, la bola que se li dona a Maragall no es correspon, precisament, amb els resultats aconseguits a les urnes. Sobre un Maragall, el germà gran i exalcalde, han escrit avui al diari del Grup Godó, recordant el seu director Màrius Carol un llibre de converses: "Creo que los barceloneses gustamos porque estamos en la frontera de triunfar o perder”, deia Pasqual Maragall. "Estos días hay dos barceloneses que de forma especial sienten la ansiedad de ganar o fracasar en su intento de ocupar la alcaldía", però a qui pentinen només és a un dels barcelonesos esmentats.
@adacolauofficial
"El independentismo presiona en las redes y en la calle. Si Colau pacta, dicen que será una traición, pues será un acuerdo 'con los del 155', a pesar de que este artículo de la Constitución no metió a nadie a la cárcel ni expatrió a persona alguna", es pot llegir en l'editorial. I recorden una petició d'Ernest Maragall demanant que Colau decideixi si està amb les víctimes o els carcellers, "lo que no es un argumento racional, ni político. Hemos entrado en el terreno de la intimidación. Es lo que tiene estar en la frontera de ganar o perder".
ACN
No ha estat l'únic article d'opinió que ha tractat la qüestió aquest diumenge. Llàtzer Moix planteja els dubtes que li provoca un govern en minoria: "No parece la mejor opción para Barcelona. La ambición prioritaria de ERC –alinear la Casa Gran con la lucha independentista– augura políticas cargadas de simbolismo y bloqueos; o sea, otro mandato improductivo. La superposición del eje nacional sobre el eje social, característica del procés y del posprocés, convierte cierta política catalana en puro teatro y en un guirigay de difícil gestión". El clàssic de La Lupe en versió La Vanguardia. El periodista considera que Maragall i companyia el que prioritzen és "avanzar hacia una ordenación territorial que satisfaga a los suyos, pero disgusta a sus rivales" i en canvi, Colau representa "lograr progresos sociales beneficiosos para todos"... Curiós el que estan provocant els resultats a les municipals. En el món polític i en el periodístic.