Quan els rucs vomiten el seu odi, el més assenyat és recuperar els savis. I ara és un bon moment per fer-ho.
Quan els aparells repressors de l'estat van a tota màquina, quan s'assenyala la llengua i l'escola catalanes, quan Casado diu estupideses sobre els nens que volen anar al lavabo i quan, en definitiva, tornem a assistir als atacs de les espanyes contra la nostra llengua, el millor que podem fer és revisitar genis com Josep Mª Benet i Jornet.
Josep Maria Benet i Jornet / ACN
Qui ho ha fet ha estat la presentadora catalana Juliana Canet, un dels tres pals de paller del programa Adolescents XL de Catalunya Ràdio i col·laboradora habitual de diferents programes.
Juliana Canet / @julianacanet
Quan fa un any i mig que ens va deixar en Papitu, el seu llegat continua inamovible. Benet i Jornet va ser un dels dramaturgs, escriptors i creador d'algunes de les obres i sèries de televisió més imprescindibles del teatre i la televisió de Catalunya.
La llista és infinita i segur que són molts els que hem crescut escoltant alguns dels seus diàlegs i veient algunes de les seves creacions més meravelloses: Una vella, coneguda olor, Testament, Olors, Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d'ombres, El cor de la ciutat o Ventdelplà romandran per sempre en l'imaginari col·lectiu d'un país i d'una llengua.
Josep Maria Benet i Jornet i la seva filla Carlota / Foto: Pilar Aymerich
I ara, qui ha recordat unes paraules seves que agafen més significat i importància encara, pels temps que estem vivint, ha estat precisament Canet. Repassant un dels llibres del Papitu, no ho ha dubtat ni un segon i ha resseguit amb un bolígraf un pensament d'aquest geni de la cultura catalana.
Què hi diu la frase que li ha cridat l'atenció a Canet?: "La mica de ressò que algun cop les meves obres hagin pogut tenir fora del seu àmbit natural afalaga i recompensa, però jo escric en primer lloc per al públic català. No per res, sinó perquè català sóc".
Josep Maria Benet i Jornet l'any 1981 pic.twitter.com/Y80f3qPGkV
— juliana (@julianacanet) December 28, 2021
Benet i Jornet continuava lamentant que "D'aquí una certa tristesa, una certa recança, tant per mi com, a fi de comptes, per la societat de la qual he sortit. Al marge del seu interès real, sempre discutible, el fet que l'obra d'un autor català, i no és la primera vegada que passa en la història del nostre teatre, sigui explotada abans en una altra llengua que no pas en aquella en la qual va ser escrita, anuncia que alguna cosa no acaba de funcionar", deia l'any 1981.
Quan algun usuari es queda amb l'anècdota, i no amb el fons, pel fet de veure un llibre guixat amb bolígraf, la pròpia filla de Benet i Jornet, la Carlota, diu orgullosa què en pensa:
Doncs el neu meu pare estaria feliç que guixessis un llibre seu amb boli. Li hauria encantat saber-se rellevant a ulls de noves generacions
— Carlota Benet (@BenetCarlota) December 28, 2021
Sempre és bo revisitar els genis. I més, si era algú com en Josep Maria Benet i Jornet. Pensem en les seves paraules i reflexionem sobre què deia, quaranta anys abans del moment que estem vivint actualment.