Quan arriben aquestes dates, a moltes cadenes de televisió i emissores de ràdio són temps de neguits, de passadissos, de rumors, de reunions, de decisions i de notificacions, de vegades doloroses. Temps de canvis cada final de curs, temps en el qual els directius de diferents mitjans han de prendre decisions, moure fitxes o pensar en les graelles de cara a la nova temporada. Per això, durant els mesos de maig i juny es prenen moltes decisions que afecten els diferents professionals i que sorprenen els espectadors o els oients. EN Blau els informava aquest dijous en exclusiva d'un canvi molt significatiu a TV3 que va tenir moltíssim ressò: Helena Garcia Melero i el seu Tot es mou deixen la franja de tardes i passarà a emetre's als migdies. Aquest canvi implica de retruc un altre moviment de fitxes de dòmino, perquè el Planta baixa de Ricard Ustrell passarà a les tardes, si més no, la productora del periodista de Sabadell s'encarregarà de produir el programa que s'emetrà enlloc del Tot es mou.
Canvi de cromos a la tele. I no serà l'únic. També els vam informar del més que probable canvi a Els Matins, on la seva presentadora des de fa molts anys, Lídia Heredia, podria fer les maletes i marxar cap a Washington per fer de corresponsal per TV3. Una Heredia que va agafar les regnes ja en època de Josep Cuní. El de Tiana, però, fa temps que va deixar la cadena pública catalana i va marxar, primer, a 8TV, i des de fa quatre anys a la Cadena SER Catalunya, des d'on presenta el matinal de l'emissora, Aquí Cuní, cada dia de dilluns a divendres de 7 del matí a 12 del migdia. Han estat quatre anys on l'experimentat periodista ha pogut fer el que més li agrada, fer preguntes, entrevistar, xerrar tranquil·lament amb polítics, metges, actors i tota mena de convidats. Quatre anys d'un programa que, a nivell d'audiències, ho tenia molt difícil amb una competència difícil de batre o ni tan sols, de fer-li pessigolles, com El món a RAC1 de Jordi Basté o El Matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel. Sense anar més lluny, en el darrer EGM el programa de Cuní va aconseguir 45.000 oients.
Al final d'aquesta temporada, la quarta en antena, Josep Cuní acabava contracte. En un principi havia signat per tres anys prorrogable. L'any passat va prorrogar, justament, per una temporada més, aquesta que és a punt d'acabar. I ara ha decidit posar el punt i final, no renovar. La decisió és ferma, ja ho ha oficialitzat amb el seu equip. Un cop comunicat a ells, la casa ho ha fet públic a la resta de treballadors. Ara queda saber, doncs, què passarà amb la resta de l'equip. De fet, aquest divendres la SER Catalunya els ha convocat per decidir què passa amb ells. Aquesta decisió voluntària, doncs, de Cuní, es farà efectiva a partir del juliol, veurem què fa la cadena i quin programa hi posa en el seu lloc. Després de portar dècades fent actualitat, i d'haver encapçalat magazines i matinals a TV3, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ona Catalana o ara a la SER Catalunya, una de les patums de la comunicació a casa nostra ha pres una decisió, doncs, als seus 68 anys, que entristirà els seus seguidors. Què farà ara? Només ell ho sap. Però coneixent-lo, i sabent com li agrada el seu ofici, ens encantaria veure'l en algun programa, ni que fos de tant en tant, sense el desgast del dia a dia, i del matinar tant cada dia. Un programa d'entrevistes o reflexions a l'estil d'aquells que hem anat veient de periodistes mítics quan arriben a certa edat. Veurem.
Tot plegat, en un moment en que el grup Prisa vol aprofitar les moltes freqüències de ràdio que té a Catalunya i està immers en un procés de reubicació, o de nou repartiment. Una reordenació de les seves llicències, entre 8 i 18, que qui sap si podrien ser l'inici d'una nova emissora generalista en català, i que encara no han estat repartides. Veurem qui les acaba llogant i quin panorama nou es podria establir a les ones catalanes en un futur pròxim. Sigui el que sigui, i passi el que passi amb aquestes freqüències, sembla clar, doncs, que Josep Cuní no hi formarà part. Entenem i respectem la decisió, només faltaria, però els que el coneixem, el trobarem a faltar a les ones cada matí. Esperem que aviat, però, el veiem o sentim en algun altre lloc. Es fa difícil, després de tants anys, imaginar-se uns mitjans de comunicació catalans sense la seva presència.